TELECOMUNICACIONS
-JORDI SABATÉ

Telefónica ho vol tot

L’antic monopoli espanyol compra Digital+ a Prisa i planeja llançar un servei de vídeo en ‘streaming’

‘THE WINNER TAKES IT ALL’, cantava als anys setanta el grup suec de pop Abba per emfatitzar la voracitat dels vencedors, que poques vegades s’apiaden dels vençuts. Els que facin memòria recordaran la guerra que es va obrir en el món de les telecomunicacions després de la primera victòria electoral del Partit Popular per controlar el món de la comunicació audiovisual. El nouvingut govern de José María Aznar necessitava una plataforma solvent amb la qual contrarestar l’antic poder socialista, encarnat llavors per Canal+.

El PP no en tenia prou col·locant els seus afins en els càrrecs clau de Televisió Espanyola per una raó tan senzilla com sociològica: la televisió pública no controlava el futbol, els drets del qual estaven en mans de l’empresa propietària de Canal+, Prisa, el principal grup aliat de l’oposició socialista. I, ja se sap, qui controla el futbol controla els cors...

Per aquest motiu el govern d’Aznar va crear la figura d’el interés general per acusar Prisa de monopoli i exigir-li que compartís els drets amb una segona plataforma. Es tractava de Vía Digital, un invent que la recentment liberalitzada Telefónica s’acabava de treure de la màniga. En aquells temps presidia l’empresa Juan Villalonga, íntim amic d’Aznar i afí al PP.

Així va començar l’aventura digital de Telefónica: amb una acarnissada guerra política amb Prisa i un invent improvisat, la fi del qual era impedir el control absolut del primer sobre els drets del futbol. A diferència de Canal+, que anava per cable, Vía Digital funcionava per satèl·lit i va aconseguir una bona quantitat d’abonats. Però el seu irregular funcionament i la impossibilitat d’aconseguir una quota significativa dels preuats drets la van fer caure finalment en el fracàs.

Curiosament, la va salvar de l’enfonsament Canal+ anys més tard, davant d’un enemic comú: el govern Zapatero, que recelava del suport que Prisa donava als felipistes, crítics amb la seva gestió, i va decidir des d’un primer moment oferir suport a un nou grup mediàtic -Mediapro- que pogués aconseguir una part important dels drets de la Lliga per neutralitzar el poder del grup Prisa. La primera reacció d’aquest grup va ser comprar a Telefónica la seva malmesa Vía Digital, per augmentar la seva cartera de continguts i obtenir els pocs drets esportius que ostentava. Així va néixer Digital+, que s’enfrontava a un panorama dividit, en què força clubs havien canviat de bàndol i havien venut els seus drets al canal GolT de Mediapro. El temps, la crisi i els avatars del futbol van afavorir al final Prisa, que va recuperar bona part dels drets perduts.

No obstant això, en deu anys s’ha passat d’un escenari de televisió per cable com a gran fita tecnològica a un altre en què dominen les noves tecnologies. Arribava la crisi dels grans mitjans de comunicació tradicionals, entre els quals Prisa, avui en situació delicada. En aquest mateix període, Telefónica havia triat el camí pragmàtic del seu nou conseller delegat, César Alierta. L’empresa va sortir a l’estranger, va invertir en R+D i es va convertir en una de les grans multinacionals del sector, rica i poderosa. L’actual crisi, si bé ha afectat el seu negoci a escala global, ha reforçat la seva posició a Espanya, on s’ha fet hegemònica amb la seva tarifa Fusión.

Lidera així totes les innovacions en telefonia mòbil a l’Estat, entre les quals les negociacions per aconseguir -juntament amb Orange, Vodafone i companyia- part de l’espectre de la TDT que ara ocupen les televisions digitals, entre d’altres les de parla catalana. La cessió de la banda de l’espectre que correspon als 800 megahertzs als operadors- perquè estenguin la telefonia 4G- no és, com es creu, un capritx del govern espanyol, sinó que obeeix a una directiva europea, per la qual cosa és molt probable que les televisions tinguin la batalla perduda. La raó és que en els 800 megahertzs és on més bona cobertura té aquesta tecnologia.

Però lluny d’acontentar-se amb aquesta victòria per als seus clients -el 4G multiplica l’ample de banda mòbil-, Telefónica vol ara el negoci de les cadenes, els seus continguts. Per això ja ha anunciat que apostarà per la televisió per internet i en streaming, seguint l’exitós model de Netflix als EUA. El primer pas l’ha fet comprant Digital+ a una Prisa en grans dificultats, per 750 milions d’euros.

Se suposa que farà servir la plataforma de Digital+, i la seva cartera de clients, per unir-los als de Fusión. Per descomptat, en el paquet venut hi van els drets del futbol, finalment en mans de Telefónica. L’operador ja està regalant gravadors de disc dur als seus clients de Movistar TV -abans Imagenio- amb la idea que en el futur puguin usar-los per al seu nou servei.

Si té èxit en el seus propòsits, Telefónica serà propietària no només de totes les nostres vies de comunicació i informació, sinó que també podrà decidir què és el que veiem, com ens informem i, potser, a quin equip de futbol donem suport. ¿L’hi permetrà Brussel·les?