Tecnologia i món laboral: entre el cel i l’infern
Switch, un Tinder en què ‘lliguen’ treballadors i empreses, o Xora, que geolocalitza els treballadors, irrompen en la complexa relació patró-empleat
La consolidació d'internet ha sumit el món laboral en una confusió de bones i males notícies. En positiu: en un primer moment van arribar els ordinadors portàtils, amb els quals va arribar el teletreball. Tot d’una et podies emportar l’ordinador a casa i l’endemà no calia que a les nou del matí puntual fossis a la feina, sinó que, tranquil·lament i en pijama, podies treballar des del despatx de casa teva amb la música al màxim, el cigarret a la boca i la tassa de cafè. Semblava a principis del segle XXI que la utopia laboral caracteritzava el futur.
Però va resultar que el portàtil va acabar sent un cavall de Troia que es va colar en el nostre temps lliure i, com que hi havia sempre molta feina acumulada, ens l’emportàvem al camp o a la platja, moltes vegades a suggeriment del nostre cap... Tot d’una, com en els rellotges de Dalí, les hores de feina van lliscar més enllà dels seus límits físics i el temps es va fer lax. Les filtracions de la jornada laboral en el nostre temps lliure no es van aturar aquí: aviat la BlackBerry va irrompre en les nostres vides amb la seva capacitat per mostrar correus electrònics en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
Amb la BlackBerry podíem portar el cotxe a revisió i anàvem contestant correus. A més, sent ja teletreballadors, el cap o la cap no tenien per què saber que no érem davant del portàtil. Ens vam fer més lliures, però no vam trigar a adonar-nos que també més esclaus, perquè els nostres superiors també tenien una BlackBerry i la feien servir exactament igual que nosaltres, al taller, en un bar o en un parc a la fresca. I, per tant, sabien que en qualsevol moment estàvem disposats a contestar un e-mail.
La conclusió va ser que a partir de llavors el nostre temps laboral es va atomitzar en milers de petits moments. Sempre era hora de contestar un correu, atendre una ordre, escoltar una queixa i solucionar-la. La BlackBerry va acabar per ser anomenada 'crackberry' per l’addicció que va causar entre molts alts executius. I no era més que el principi del malson que s’acostava.
Les BlackBerry van ser substituïdes pels iPhone i els mòbils amb Android, i tot d’una ja no només podíem contestar correus electrònics, sinó que també podíem fer cerques a Google, i després, amb l’arribada dels serveis al núvol, enviar i rebre arxius o fins i tot tenir reunions per videoconferència. Semblava que la feina s’havia enlairat definitivament del concepte d’oficina i ordinador per tornar-se totalment volàtil.
Però, de nou, aviat vam tenir la sensació que el nostre temps lliure s’havia evaporat també, almenys com a concepte sòlid, per fondre’s amb les obligacions laborals. Després, amb els mòbils intel·ligents, també van aparèixer les aplicacions de recomanació i selecció de locals d’oci i restauració segons la nostra posició sobre el mapa, així com la missatgeria instantània entre desconeguts, bàsicament per lligar. Era qüestió de temps que algú llancés una fusió de totes aquestes aplicacions enfocada a la recerca efectiva de feina.
A Espanya va aparèixer l’aplicació madrilenya Guudjob, enfocada a feines esporàdiques i que posa en contacte ocupadors amb autònoms, tot i que els resultats estan sent irregulars. Als EUA està tenint un gran èxit, almenys en ciutats com Nova York i San Francisco, Switch, una mena de Tinder -popular aplicació per lligar- aplicat a la recerca de feina en grans empreses. És fàcil d’utilitzar i té un bon catàleg tant d’empreses com de demandants d’ocupació. De moment ha aconseguit dos milions d’euros amb només un mes de vida.
No obstant això, de nou l’amenaça s’insinua des dels smartphones i les polseres. Ara no només sobre el nostre temps lliure sinó també sobre el dret a la intimitat i la llibertat de moviments. Als EUA s’està imposant en algunes companyies l’obligació als empleats d’instal·lar-se aplicacions en els seus mòbils que monitoritzen els seus moviments. En teoria, pretenen quantificar el rendiment, per exemple comptant les vegades que ens aixequem del nostre lloc i anem al bany o a la sala dels cafès.
Però el seu ús s’ha estès a la vida extralaboral dels empleats, i les empreses volen saber si la seva salut és òptima, si dormen prou hores, si van a fer esport, si corren amb el cotxe, etc. L’objectiu és poder negociar a la baixa les assegurances mèdiques. L’últim cas polèmic ha passat amb l’aplicació de geolocalització Xora. Recentment, una empleada ha sigut acomiadada a Califòrnia per desconnectar aquesta aplicació en cap de setmana.
