-XAVIER GRAU

Tarifes que no són realment planes: Una estratègia per retenir clients

Seguint la petja de la telefonia, les elèctriques ofereixen una tranquil·litat aparent en el rebut, però les coses no són tan senzilles

UNA MUNTANYA RUSSA a la qual va tota la família asseguda des del sofà de casa i una senyora que cada dia menja al bar un menú diferent però sempre paga el mateix. Són els anuncis de les tarifes planes de Gas Natural Fenosa i d’Iberdrola. Són les dues úniques grans companyies que han publicitat les seves tarifes planes. ¿Però realment existeix una tarifa plana elèctrica? ¿El client hi surt guanyant si la contracta? No és gens clar. Més aviat sembla una estratègia doble de les companyies elèctriques. D’una banda, aquestes tarifes els permeten fer passar clients del mercat regulat al lliure. I, de l’altra, aconsegueixen capturar aquests clients, no només per la permanència, que normalment és d’un any, sinó també perquè les tàctiques de les companyies -en les quals la tarifa plana juga un paper clar- s’aboquen a retenir aquests abonats.

Des del punt de vista del consumidor el que s’ha de tenir en compte és quin tipus de tarifes hi ha actualment. És important i hi ha un gran desconeixement. De fet, segons una enquesta recent de Facua, un de cada quatre consumidors no sap quina tarifa té contractada. A més, el 97% creuen que el preu que paguen és massa alt i més de la meitat (56%) no entenen el rebut de la llum.

En primer lloc, hi ha el bo social, que és una tarifa per a les persones amb pocs recursos. És energia subvencionada. S’han de complir alguns requisits, com ser jubilat amb la pensió mínima, ser família nombrosa o estar tots els membres de la unitat familiar a l’atur. El bo social existeix, tot i que a la nova factura elèctrica és difícil trobar l’avís, i, de fet, organitzacions com Facua alerten que és una opció per als més necessitats que no es publicita prou.

Al marge d’aquesta opció, per als petits consumidors -menys de 10 quilowatts de potència contractats- hi ha dues opcions principals. Primerament, hi ha el preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), hereu de la tarifa d’últim recurs (TUR). En aquest cas, és un preu únic sigui quina sigui la comercialitzadora. Es basa en uns perfils d’usuari als quals s’apliquen (en la part variable del rebut) els preus horaris fixats per Red Eléctrica en funció del que marca el mercat majorista. També hi ha la denominada oferta fixa anual, que les companyies es van veure obligades a fer, però que la mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) desaconsellava, perquè totes les ofertes superaven de llarg el preu del PVPC.

A part d’aquesta opció, hi ha el denominat mercat lliure, en què cada client pacta les condicions amb la comercialitzadora. És per aquest mercat que lluiten tant les comercialitzadores de les cinc grans companyies com un gran nombre de petits operadors -n’hi ha fins a 259 d’inscrits-. Dels clients amb menys de 10 quilowatts de potència contractada (uns 25,4 milions), un 57% estan acollits al PVPC, i la resta, el 43% del total, al mercat lliure.

Les companyies venen la tarifa plana com un plus de tranquil·litat per a les famílies, ja que el nou sistema de tarificació fa que el preu de la llum sigui molt variable: el preu es fixa dia a dia i hora a hora, i no sabem a quin preu acabarem pagant la llum que consumim.

però la tranquil·litat de saber el que pagarem cada mes -que és el que ven la tarifa plana- té contrapartides. Una és la permanència en una mateixa companyia, normalment un any. També pot passar que l’excés de consum sobre el que s’hagi contractat acabi sortint molt car. Gas Natural, per exemple, ha creat diversos trams de consum perquè cada client, amb l’històric del seu consum, pugui buscar el més adient per a ell. I si es queda curt o es passa en el consum pot saltar d’un tram a l’altre sense penalització.

Però al final les companyies han de quadrar el consum contractat amb el real. En el cas de Gas Natural, la companyia penalitza amb 0,268 euros cada quilowatt de més que el client consumeix per sobre del seu contracte. És el que passava abans amb la telefonia mòbil, que quan algú superava la seva tarifa de dades el preu es disparava. Ara això no és així i normalment el que passa és que baixa la velocitat de connexió.

En el cas d’Iberdrola, la tarifa plana pot ser per a un o per a tres anys. El client la contracta amb un preu fix per potència i un tant mensual per consum. El client pot escollir la quota i, fins i tot, el dia de pagament. La contrapartida és que al final de l’any s’ha de quadrar el consum real amb el contractat. Pot passar que el consum hagi estat per sota, i llavors la companyia degui diners a l’usuari. O a l’inrevés, que el consum se situï per sobre del contractat i aleshores sigui el consumidor qui degui la diferència a la companyia.

I és aquí on poden entrar algunes estratègies comercials per lligar els consumidors. Carlota Pi, sòcia de la comercialitzadora HolaLuz, ho explica: si el client s’ha excedit del consum, se li oferirà un pla de finançament del deute que té amb la companyia. Hi ha ofertes perquè aquells 100, 200 o 300 euros que deu del rebut de la llum els pugui repartir durant l’exercici següent. D’aquesta manera, si no vol pagar el deute de cop, el consumidor queda lligat un any més a la comercialitzadora. En el cas contrari, si és la companyia la que deu diners a l’usuari, se li ofereix descomptar aquests diners de les quotes de l’exercici següent. Una altra manera de fer que el consumidor quedi lligat un any més.

LES TARIFES PLANES no haurien de sortir més cares que el PVPC. Podrien repartir el mateix preu, però durant tot l’any a parts iguals. Però el cert és que de moment no és així. Tot i això, no es pot calcular en quin percentatge superen el PVPC, perquè aquest preu és massa variable. Segons algunes fonts, podrien ser entre 50 i 150 euros anuals més cares que altres tarifes del mercat lliure. Carlota Pi explica que les tarifes que s’ofereixen actualment “no són barates”.

Tot i això, Pi no defensa el PVPC, perquè està indexat al mercat majorista però no permet al client fer cap gestió del seu consum. Almenys fins que els comptadors intel·ligents estiguin instal·lats a totes les cases i cadascú pugui escollir a quina hora consumeix en funció del preu horari. Una gestió que ara no es pot fer perquè la facturació va en funció del perfil atorgat al client.

Curiosament, tant Gas Natural com Iberdrola ja tenien tarifes planes abans d’iniciar les actuals campanyes publicitàries. Per què ara ho anuncien i abans no? Doncs perquè la nova regulació elèctrica ha fet que el preu de la part variable del rebut -el que correspon al consum de l’energia- sigui molt volàtil. Això vol dir preus molt diferents del quilowatt/hora en funció de l’època de l’any, de si ha bufat el vent o si ha plogut. Davant d’això, l’aparent comoditat d’un preu fix pot captivar.

L’exemple de la volatilitat el tenim amb les dades del 2014. El preu mitjà del megawatt al primer trimestre va ser de 25,8 euros. Al segon trimestre va pujar a 39,9 euros i al tercer trimestre es va enfilar fins als 52,3 euros. El mateix megawatt costava al tercer trimestre un 102% més que al primer trimestre. Els analistes i els futurs preveuen que al quart trimestre el preu baixarà i es podria acabar l’any amb una mitjana anual de 42 euros, cosa que suposaria un 4,8% menys que els 44,1 euros de mitjana de l’any passat: és a dir, el nou sistema haurà sigut més barat, almenys aquest any.

Aquesta volatilitat dels preus elèctrics ha donat ales a les petites comercialitzadores, que a poc a poc van prenent clients a les grans. I el mateix sistema ha portat a un munt de tarifes diferents. Per això la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té a la seva web una eina, el comparador, que permet a l’usuari comparar les diferents ofertes i tarifes de les companyies per saber quina li surt més a compte.

De fet, la CNMC ja va advertir que les primeres tarifes fixes que van fer les grans comercialitzadores sortien molt més cares que el PVPC, tot i que després el diferencial s’ha escurçat perquè el preu energètic ha anat augmentant.

LA CNMC TÉ CLAR que, a més de fer de regulador, també té la responsabilitat de defensar el consumidor. A part del comparador de tarifes de la web, també va iniciar una investigació per analitzar les comunicacions i els anuncis que van fer les operadores elèctriques amb l’objectiu d’influir en les decisions dels consumidors a l’hora de contractar el subministrament elèctric. L’organisme va considerar que algunes comunicacions i anuncis podien induir els consumidors a “adoptar decisions poc meditades”.

Concretament, Competència es referia al canvi regulador per fer el càlcul del PVPC i del règim de contractació, i a les informacions publicades en premsa, les comunicacions escrites a consumidors i els anuncis públics en mitjans de comunicació que van fer algunes companyies en relació a les opcions de subministrament del consumidor domèstic. Que una advertència d’aquests tipus a les operadores es torni a repetir ara per les ofertes de tarifes planes dependrà del plantejament comercial de les diferents companyies, assegura Jordi Rabat, expert en tarificació. El que és evident és que la complexitat del mercat elèctric i de la mateixa factura elèctrica no facilitarà les coses al petit consumidor, avisa aquest expert.