Target-2 és el sistema automàtic que es fa servir als bancs de l'eurozona perquè les transferències bancàries de diners d'un país a un altre quedin assegurades de manera quasi immediata.
Un holandès compra un producte italià i el paga a través del seu banc d'Amsterdam. El Target-2 fa que els diners estiguin disponibles per a l'exportador italià al seu banc de Roma de manera ràpida i segura. El moviment queda anotat al balanç del BCE, que s'encarrega d'enviar liquiditat, en forma de préstec, al banc holandès. El banc italià envia, en forma de dipòsit, la liquiditat sobrant al BCE. Tot quadra. Però no tant...
Fins al gener del 2007 els balanços del BCE dins del sistema Target-2 reflectien xifres normals , a causa de les exportacions i importacions intraeuropees. Espanya devia al BCE uns 3.000 milions i Alemanya n'hi tenia dipositats uns 20.000. Sobtadament, el Target-2 va començar a mostrar balanços anòmals i preocupants. Els bancs dels sud d'Europa enviaven als bancs del nord, sobretot alemanys, volums massius d'euros no justificats per les exportacions i importacions. Eren fuites de dipòsits. Actualment, el novembre del 2012, Alemanya ha passat dels 20.000 milions de préstecs al BCE als 750.000 milions. I Espanya ha passat d'un deute de 3.000 milions a un altre de 450.000 milions. En definitiva, si un o més països abandonen l'euro, els que s'hi quedin hauran de repartir-se un deute impagat al BCE de quasi un milió de milions d'euros: a Alemanya li tocarà assumir amb seguretat un percentatge substancial d'aquest deute... suficient per enfonsar la seva economia durant anys.
Joan Tarradellas és professor de finances d'Eada.
