La marca Barcelona és cada cop més important. Ho diu tothom i és profecia.
Benvingudes doncs totes les iniciatives que milloren la imatge d'aquest organisme viu que creix d'una manera o altra, independentment de com l'alimentem. Hem invertit milers de milions de euros en aquesta delicada tasca i ens alegrem quan inversors privats es juguen el seu patrimoni en iniciatives com el nou hotel a la Torre Agbar. Endavant, doncs.
Ara, tenim un pobre noi a la cantonada, al costat del Museu Picasso, que pot engegar-ho tot a rodar. Aquí, per on passen cada dia milers de persones, on tots els visitants que vénen a Barcelona arriben un moment o altre, siguin milionaris indis o progres barbuts, el podem trobar, amb la seva armilla groga fluorescent on posa en lletres ben grosses: " Tapa 1 euro ". 18 hores al dia, donant fulls de propaganda, amb l'armilla groga i el barret de palla colorat. Una imatge contundent, tan forta (o més) que inversions multimilionàries a la ciutat. ¿El vestim de Desigual? Ma che, idea. Quale idea, non vedi che...
