ENTREVISTA
A. RODÉS

"Si no t'adaptes a les normes masculines ja pots plegar"

Inmaculada Martínez, inversora

Inma Martínez, inversora Zoom

Inmaculada Martínez (València, 1965) és una emprenedora pionera en el sector de les telecomunicacions i les tecnologies emergents. Actualment és sòcia d'Opus, un banc d'inversió amb base a Londres dedicat a l'assessorament en fusions i adquisicions i sortides a borsa per a empreses tecnològiques, així com una experta reconeguda en el sector del luxe i la moda online .

Va estudiar filologia anglesa i té un doctorat en literatura periodística als Estats Units dels anys 60. Com va acabar interessada en les telecos ?

Tot va començar l'any 1990 a Nova York, on vaig anar a estudiar el doctorat amb una beca Fulbright. Llavors ja em començaven a agradar les finances. Se'm va ficar al cap fer un MBA i em vaig posar a estudiar per a l'examen d'entrada, que era molt dur. De manera imprevista em va sortir l'oportunitat d'entrar de pràctiques a Goldman Sachs a Suïssa, i ho vaig acceptar. D'allà vaig fer com la majoria d'analistes, que després d'uns anys són contractats per un client. Jo vaig decidir apostar per una empresa de telecomunicacions, un sector que creixia cinc vegades més que altres sectors industrials. Vaig veure que era el futur.

Inversions i telecos . ¿És un món exclusivament masculí?

I tant. En aquella època, a la banca privada les noies érem quatre gats, al meu departament potser no arribàvem al 2%. En el sector de les telecomunicacions la situació era més igualitària, ja que hi havia dones ocupant posicions de vendes o de product managers . Ara bé, el món de les start-ups tecnològiques segueix estant dominant per homes.

¿Les dones no volen emprendre?

Els costa animar-se a emprendre per motius culturals. El món de l'empresa ha sigut dominat històricament per homes i fet a mida per als homes. La dinàmica segueix sent la mateixa: o t'adaptes a les seves normes o ja pots plegar. A més, el 55% dels inversors són homes i molts d'ells no volen invertir en dones! Recorren a tòpics masclistes, com que les emprenedores no són fiables, perquè anteposen casar-se o quedar-se embarassades. Necessitem mentors i business angels que coneguin bé la mentalitat femenina. Els més oberts són els que han tingut una dona com a cap. Afortunadament cada cop n'hi ha més. Inclús n'hi ha que prefereixen treballar per a una dona que per a un home!

Quins avantatges té una dona executiva?

Les dones són pragmàtiques. Són més gregàries, aspiren a l'harmonia i no al poder. Han de bregar amb diversos mons a la vegada: la llar, la família i la feina, així que prioritzen reduir els problemes. Les dones són menys ambicioses i no entren en batalles polítiques. No aspiren a ascendir si això suposa deixar de fer la seva feina i dedicar-se a altres funcions, com sortir a captar nous clients o barallar-se amb inversors. Aquesta falta de predisposició a ascendir si no suposa cap enriquiment en la seva feina fa que les dones rebutgin càrrecs directius. Fins ara els homes no tenien aquesta possibilitat d'elecció. Havien d'ascendir per poder millorar el sou i assegurar ingressos de la família. Cal pensar noves estructures corporatives, que premiïn econòmicament el treballador per la feina ben feta i el valor que aporta a l'empresa, i no tant per la seva posició jeràrquica. Això en el món anglosaxó ho tenen més present.

¿Una estructura més horitzontal afavoreix la dona en el món de l'empresa?

Es tracta que les dones sàpiguen plantar-se, agafar seguretat per deixar una feina si no se senten valorades i muntar un negoci pel seu compte. Ara, esclar, això també depèn d'una legislació que afavoreixi els emprenedors. No pot ser que la llei espanyola exigeixi 3.000 euros de capital mínim per muntar una start-up . Hi ha molts sectors en creixement que la dona coneix bé, com el sector del luxe i la moda online . I és important que s'ajudin entre elles. A Espanya hi ha dones milionàries molt poderoses que poden ajudar a fomentar la cultura emprenedora, com les germanes Koplowitz i Ana Patricia Botín. O Rosalía Mena, exdona d'Armancio Ortega i cofundadora d'Inditex, que ha donat milers de euros a causes socials.

PERFIL

L'any 2000, després d'una temporada treballant a Goldman Sachs i en una empresa privada de telecomunicacions, Martínez va decidir llançar una de les primeres empreses del sector al Regne Unit. Escape Velocity es va convertir aviat en un dels primers proveïdors de software personalitzat per a operadors de telefonia mòbil internacional. El 2007, la venda d'una de les seves start-ups a Nokia li va permetre formar Stradbroke Advisors, un banc d'inversió enfocat a tecnologies emergents, mitjans de comunicació i internet. Les revistes Fortune i Time l'han descrita com un dels personatges més influents a l'hora de promoure el compromís social i les tecnologies. Red Herring, un mitjà especialitzats en start-ups i innovació tecnològica, l'ha etiquetat entre les 40 dones més influents en el sector.