Sens dubte, almenys segons el meu parer, Spotify és un gran invent: un servei que guarda al núvol gairebé totes les cançons que s'han enregistrat. És cert que de vegades et trobes que alguns dels teus temes més estimats han estat retirats per problemes amb els autors i les discogràfiques, però en termes generals el catàleg és més que satisfactori.
A més, per una acceptable quota de deu euros al mes pots accedir-hi des del mòbil -gairebé en tots els sistemes operatius- i les tauletes iPad i Galaxy Tab. Aquest, per mi, és el principal avantatge de Spotify: hi puc accedir mentre em moc d'una banda a l'altra. Sóc un treballador tan ambulant com melòman, i de la mateixa manera que necessito el meu ordinador sempre a prop, em cal tenir a tocar tota la música del món: fins a aquest punt estic malalt...
Així doncs, encantat de tenir el catàleg de Spotify al mòbil, accessible tant per a xarxes wifi com per a 3G. Tot i així, l'experiència d'ús no és ni de bon tros la mateixa que a l'ordinador... Què vull dir amb això? ¿Que hi ha cançons que només són per a ordinador? No, no és això: hi són totes però... ¿com t'ho manegues per buscar la cançó que necessites a cada moment en un aparell de quatre polsades de diàmetre? Amb els dits, esclar, veig que no hi caieu... El problema de Spotify és el cervell que cal per ordenar i oferir les cançons desitjades entre un marasme com aquest.
Un cop hem solucionat el problema de l'accés a les dades, ens ve el següent: com les ordenem? Esclar que un ordinador prou potent pot fer-ho -i de fet Spotify té un seguit d'aplicacions que hi ajuden molt-, però pot perquè té un processador prou gran, un processador que no cap en un mòbil ni -de moment- en una tauleta. En resum: al mòbil m'he de limitar a accedir a les cançons, però el que es diu buscar-les, ho he de fer abans de sortir de casa des de l'ordinador, que és el que té el cervell prou desenvolupat per ordenar la big data de Spotify. De situacions com aquesta en trobarem cada cop més en el futur.
