Les sortides inicials a la borsa són les operacions per mitjà de les quals una empresa s'estrena en el mercat borsari. La més recent i famosa és la de Facebook. Els actors d'aquestes operacions són l'empresa emissora, els bancs d'inversió que dirigeixen i col·loquen l'emissió i els inversors.
El banc director és l'encarregat de copsar l'interès dels inversors en unes rondes de presentació de l'operació i de fixar-ne el preu definitiu. Al principi, se sol marcar un rang entre el qual s'estima que se situarà el preu final. La responsabilitat del banc director és molta, perquè si després de la sortida el preu puja molt, se senten defraudats els emissors, i si baixa de manera important, s'hi senten els inversors.
Així que normalment es fixa el preu més just possible, sobretot per evitar els plets que puguin incoar després els decebuts.
En el cas de Facebook, ens preocupa que tornem a repetir els errors de la bombolla d'internet de final dels anys noranta. Recordem els casos de Terra i d'altres companyies que van arribar a perdre un 90% del seu valor en un sol any a partir de l'abril del 2000.
El problema de les sortides inicials a la borsa és que no hi ha cap referència del valor que pugui tenir la companyia, perquè no cotitza en cap mercat. I, en el cas de Facebook, que no tenim visibilitat sobre els ingressos futurs que pot generar. Pel preu a què ha sortit, hauria de multiplicar per quatre el nombre d'usuaris. I això no sembla fàcil.
