ORIOL AMAT

Solucions per a la sequera del crèdit

No és fàcil que la nostra economia torni a créixer amb força. Abans cal deixar de retallar i d'apujar impostos i, sobretot, calen mesures de reactivació. Una especialment urgent és la millora del finançament empresarial.

Tot i que les entitats de crèdit diuen que no els arriben prou sol·licituds de crèdit solvent, la realitat és que ha augmentat la proporció de préstecs que es deneguen. La banca ha passat d'una infravaloració del risc en els anys de la bombolla a l'extrem contrari en el moment actual. Això té la seva lògica si recordem que la morositat dels préstecs ha arribat al rècord del 12%. Segons la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme), actualment només es concedeixen el 30% dels préstecs sol·licitats, quan el 2006 aquest percentatge era del 45%. Això recorda a l'escriptor nord-americà Mark Twain quan deia que "un banquer et deixa un paraigua quan fa sol, però te'l demana quan comença a ploure". D'acord amb el Banc Mundial, el crèdit a Espanya ha caigut un 10% entre el 2008 i el 2012. És un percentatge superior al d'altres països europeus i és lògic, ja que el país en el seu conjunt s'ha de desendeutar.

Excessiva dependència dels bancs

A la pràctica només obtenen crèdits les empreses que estan molt capitalitzades, amb una gran capacitat de generació de fons a curt termini i tenen immobles o la capacitat d'avalar els préstecs. Les restriccions impedeixen l'accés al crèdit als emprenedors i pimes amb bons projectes, però que tenen un període llarg de maduració.

La gravetat del problema justifica que es proposin solucions immediates des de moltes instàncies com el pacte Més indústria i la creació del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec). Hi ha el convenciment que la sequera del crèdit és un dels colls d'ampolla que cal superar per reactivar l'economia.

A diferència d'altres països, a l'Estat la pràctica totalitat del deute financer de les pimes prové del crèdit bancari. Per tant, cal potenciar les emissions de deute empresarial així com els mercats borsaris alternatius. L'acabat d'aprovar Mercat Alternatiu de Renda Fixa pot ajudar en aquest sentit les mitjanes empreses si s'aconsegueix que el cost de les emissions sigui baix.

Hi ha solucions que depenen de l'administració pública: massa lentitud i pocs diners. En aquest sentit, cal agilitzar els tràmits i augmentar el volum dels recursos invertits en productes alternatius al crèdit bancari (capital risc, business angels , projectes de col·laboració público-privada...) i en institucions que facilitin l'obtenció de finançament mitjançant la concessió d'avals. L'Institut Català de Finances hauria d'aconseguir un estatus semblant a l'ICO, l'Institut del Crèdit Oficial, per potenciar la seva capacitat en volum de recursos i instruments, per finançar les pimes. D'altra banda, les administracions públiques haurien de complir rigorosament la legislació sobre el termini de pagament als seus proveïdors. I, com en altres països, hi ajudaria molt la possibilitat d'un compte fiscal en què les empreses puguin compensar pagaments per impostos amb saldos creditors pendents amb les administracions.

Fiscalitat

També hi ha mesures que fan referència a la fiscalitat. Per enfortir la capitalització de les empreses caldria que el sistema fiscal afavoreixi que els beneficis es reinverteixin a l'empresa.

També cal millorar la fiscalitat per fer més atractiu el private equity ( business angels , capital llavor, capital risc...) en línia com fan països com el Regne Unit, per exemple, on aquestes vies de finançament alternatiu al crèdit bancari són molt importants.

Altres mesures afecten les mateixes entitats de crèdit. Una de les principals barreres al crèdit és conseqüència de la normativa actual que penalitza els préstecs a empreses en obligar les entitats a reforçar el seu capital. Això explica que moltes entitats prioritzin altres inversions. Per tant, es fa necessari eliminar les penalitzacions que discriminen les pimes. Fins i tot la troica (Comissió Europea, BCE i FMI) ens recordava fa uns dies que la banca ha de començar a donar crèdit per sortir de la crisi.

Confiança mútua

Els accionistes i socis de les empreses hi han de posar també de la seva part. Tot i que molts ja han fet massa comprometent fins i tot el seu patrimoni familiar, sovint la descapitalització és una barrera que limita l'accés al crèdit. Per això, cal assegurar que la proporció de capital és adequada i, en cas contrari, es fa imprescindible augmentar les aportacions de capital. Això ha millorat en els darrers anys, ja que durant la bombolla moltes empreses van abusar del deute i del repartiment de dividends.

D'altra banda, no podem oblidar que la relació banca-empresa està massa viciada i amb molta desconfiança mútua. Cal fomentar en el sistema financer i en el teixit empresarial una cultura que prioritzi la lleialtat, la transparència i les relacions a llarg termini. Si un banc ha de reduir les línies de finançament a una empresa cal que l'avisi amb temps. I si una empresa té problemes, ha d'exposar-ho clarament i també demostrar que les solucions que es duran a terme són suficients i creïbles.

Mesures com les proposades són inajornables. La llàstima és que tenim una malaltia difícil de guarir i és la lentitud a escometre reformes que tenim ben diagnosticades des de fa molt de temps.