Sobreviure al fracàs empresarial

Sol Peñafiel, empresària de 54 anys, va saber que hauria de tancar l'empresa quan el principal client del gabinet de comunicació que havia fundat ella mateixa li va comunicar fa un any que anul·lava el seu últim gran projecte. "Feia temps que veia que m'havia de reinventar", reconeix Peñafiel. Tot i així, el primer que va pensar en el moment de tancar va ser que ningú no la contractaria: "No estic per competir amb nois de 25 anys que cobren 600 euros". Assegura que tenia clar que volia fugir de la depressió i quan va trobar-se davant la perspectiva d'haver de tornar a buscar clients o feina enmig de la crisi, va decidir fer un canvi radical de sector. Avui es dedica a ensenyar anglès a través de cursos de cuina.

Peñafiel és un dels casos d'èxit del programa Emppersona de la Fundació Pimec, dirigit a ajudar empresaris o autònoms que es veuen obligats a tancar l'empresa. El programa, en funcionament des del 2009, ja ha atès més de 400 empresaris. El director de la fundació, Ramon Vila, explica que, tot i que també els ofereixen ajuda per intentar reflotar la seva empresa, el gruix del treball té un vessant emocional. Malgrat que el fracàs empresarial sovint va lligat a fracassos personals -diu Vila-, tracten amb persones molt lluitadores que s'adonen que tenen més experiències que els altres. "Les nits d'insomni per haver de fer un ERO o liquidar una empresa són un màster en si mateixes", afirma. Al mateix temps, assenyala que, de mitjana, cada mes arriben 15 o 16 empresaris amb problemes, alguns fins i tot derivats des de Càritas o el telèfon de l'esperança.

El primer currículum

"La societat no està preparada per acceptar el fracàs", afegeix, il·lustrant-ho amb el fet que quan un empresari fa un currículum -sovint per primera vegada a la seva vida- mai hi posen els seus fracassos i aquests buits temporals provoquen rebuig entre les empreses. Als Estats Units, per exemple, és al contrari, les experiències en emprenedoria encapçalen els currículums però aquí "la cultura i la religió ens marquen molt".

Tot i que reconeixen que hi ha una minoria de casos especialment complicats, han aconseguit que prop del 40% engeguin una nova empresa, i la meitat en un sector completament diferent a aquell on havien treballat fins aleshores.

És el cas del Sebastià Parera, que va haver de tancar l'empresa que havia creat el 2008. "Tot just estava arrencant quan va esclatar la crisi i vaig haver de tancar", explica Parera. Centrada en el sector dels recanvis industrials, els deutes d'aquesta primera aventura empresarial li van fer perdre el pis i el cotxe. Va passar dos anys formant-se i enviant currículums sense èxit fins que va veure una oportunitat en l'assessorament per reduir el consum energètic en petites i mitjanes empreses. Ara té una consultora, treballa des de casa i es dóna a conèixer organitzant jornades per reunir les empreses del sector. Considera que la necessitat d'aquesta fase prèvia de difusió i d'establir contactes és una de les lliçons que va extreure de la seva última empresa. "Abans d'obrir una oficina, ho arrenco i m'asseguro que funcionarà", explica. Tot i assegurar que té encara més ganes que en l'anterior intent, l'experiència també l'ha fet ser més conservador en l'aspecte econòmic, reduint les despeses al màxim i avançant a poc a poc.

Aquest conservadorisme és habitual entre els emprenedors que han patit un fracàs empresarial, segons explica Yancy Vaillant, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i director a Catalunya del Global Enterpreneurship Monitoring (GEM), un organisme dedicat a estudiar les tendències en el món de l'emprenedoria a partir d'enquestes entre empresaris.

Tot i que és habitual que un empresari que fracassa vulgui abandonar un sector on ja no se sent a gust, les dades de la Fundació Pimec demostren que la majoria d'empresaris segueixen en el sector on ha començat, salvant part de l'empresa o començant de nou. Eduard Vandellós és el creador de Creactivitat, una empresa de disseny de webs amb 15 anys d'experiència. Amb la crisi, els seus principals clients van començar a desaparèixer "fins que els encàrrecs no permetien la viabilitat de l'empresa".

Reciclar l'empresa

A principis d'any va aprofitar l'experiència i l'estructura jurídica de l'empresa per dedicar-se, amb una nova marca, al sector de la realitat augmentada. Explica que el reciclatge professional li ha servit per treure's de sobre els vicis que havia acumulat en 15 anys de bonança i entre les lliçons que ha après destaca "no centrar-se en un gran client i no treballar amb institucions públiques".

Per la seva banda, Cristina Brossa i Andrew Swiler són dos empresaris que tot just han patit el primer revés empresarial. Van dedicar els seus estalvis a dissenyar unes ulleres amb vidres intercanviables que van vendre a través d'una plataforma de crowdfunding , comprometent moltes comandes de manera avançada. El proveïdor, però, els ha fallat i s'han quedat sense capital per contractar un nou fabricant. "Podríem marxar als EUA a buscar un inversor, però volem fer-ho aquí, les ulleres van lligades a la marca Barcelona", diu Swiler. Ell té experiència als Estats Units, on assegura que l'actitud davant l'emprenedoria és molt més flexible. "Són més oberts i no imposen condicions tan claustrofòbiques".

Yancy Vaillant: "Molts hi arrisquen la seva hipoteca"

01 Quines dificultats troba l'emprenedor després d'un fracàs?

L'empresari que repeteix després de tancar una empresa troba molts obstacles, tant socials com institucionals. En l'aspecte social, com més petita és la comunitat, per exemple un poble, més intensa és la marca de fracàs que et queda si l'empresa no funciona. A més, la gran majoria dels casos són microempreses, en què l'emprenedor no s'hi juga només la inversió, sinó una hipoteca, una carrera professional, unes amistats, etc. A algú que fracassa és difícil que l'entorn li doni una nova oportunitat.

02 I en l'aspecte laboral?

La reinserció laboral dels emprenedors és molt baixa. Si passes uns anys muntant una empresa que acaba fallant, moltes vegades no ho poses al currículum, i si ho fas difícilment es valora positivament. Això fa que tornar a emprendre, moltes vegades, sigui l'única sortida per als empresaris que es queden sense feina.

03 ¿Així aprofiten la seva experiència?

Sí, el més important que els queda després d'haver fracassat és el que han après de la seva experiència. Això sí, s'ha de cuidar la seva confiança perquè superin el fracàs i puguin treure profit de tot el que han après. En aquest sentit, cal cuidar tant el que fracassa com el que té èxit en una aventura empresarial.

04 ¿Les ajudes a l'emprenedoria tenen en compte el fracàs?

Ara les ajudes se centren en el que s'anomena emprenedoria de qualitat . I això s'associa a persones amb un alt nivell d'estudis i amb experiència. Així, les subvencions acaben en centres tecnològics o universitats, i els joves es troben que no hi poden accedir si no tenen projectes molt ambiciosos. Jo crec que si un emprenedor comença amb un projecte petit, millor. Té més possibilitats de tenir èxit i passar a un de més gran. És un progrés favorable i la solució passa per enfocar més els programes en les persones i no en els negocis. Els polítics solen dir: "Volem projectes de nanotecnologia", i hi destinen subvencions. Però la gran majoria dels emprenedors es dediquen a saltar d'un sector a un altre.

05 ¿S'han de democratitzar les ajudes?

Cal buscar un equilibri. Quan es va posar de moda l'emprenedoria, només primava la quantitat de projectes que es posaven en marxa, i l'objectiu tampoc ha de ser aquest.

Professor de la UAB i director del GEM a Catalunya