S’obre el teló, i apareix una empresa
El Grup Focus, pioner en la professionalització de la cultura, ha superat la crisi i la pujada de l’IVA en un sector on no hi ha certeses
A FINALS DELS anys 90 l’obra La extraña pareja va ser un autèntic fenomen teatral. Protagonitzada per Joan Pera i Paco Morán, va mantenir-se cinc anys consecutius a la cartellera barcelonina. A l’última representació, al Palau Sant Jordi, hi van anar gairebé 15.000 persones, i va aconseguir el rècord Guinness mundial d’entrades venudes per a una sola funció. Daniel Martínez de Obregón (Sòria, 1948) va ser el productor de l’obra. És el president del Grup Focus, un hòlding empresarial dedicat a la creació i producció teatral, que també gestiona l’explotació integral d’altres activitats vinculades a les arts escèniques: “La finalitat és abastir totes les àrees del negoci per no dependre de cap empresa externa”. El grup, fundat el 1986, és actualment líder del sector a l’estat espanyol.
Llicenciat en ciències econòmiques i història de l’art, Martínez té clar que una bona part del seu èxit va ser incorporar-se a una indústria que fins aleshores gestionaven “creatius amb poca formació empresarial”. Està convençut que no era el seu cas, i no dubta a desmarcar-se’n. Ho fa assegurant que ell es va rodejar des d’un primer moment de personal qualificat i amb experiència en el món dels negocis. “Això sempre ens ha diferenciat de la resta”, explica.
La professionalització de l’empresa no ha impedit que a hores d’ara encara segueixi fracassant diverses vegades en la posada en marxa dels seus projectes. “El món de l’art i la cultura està ple d’iniciatives fallides”, afirma. No vol posar-ne exemples, però assegura que té estudis que determinen el percentatge d’errors que comet cada any. Per minimitzar-los, busca “la màxima implicació dels seus treballadors”. Com ho aconsegueix? Incorporant-los a poc a poc a l’accionariat. “Així participen activament en la presa de decisions”, revela. Actualment el Grup Focus és propietat de 47 dels 380 empleats que formen part de la societat.
Les mesures adoptades van deixar de fer efecte a partir del 2012, quan el govern central va decidir apujar l’IVA cultural del 8% al 21%. Molt crític amb aquest augment, l’empresari assegura que no el va poder repercutir en l’espectador. “Va afectar directament els marges de la companyia”, apunta. En aquest sentit, denuncia la “nefasta” política del PP, que, segons diu, tendeix a no protegir el gremi, i adverteix que aquesta “agressivitat visceral” cap al sector acabarà desencadenant, si no s’hi posa remei aviat, una banalització generalitzada de l’activitat cultural dels ciutadans. “A França les primeres 140 funcions tenen el 2,1% d’IVA, i després, si se superen, només el 5,5%”, recorda.
En aquestes circumstàncies les obres del grup van perdre el 2012 un 30% dels espectadors. Així que per compensar-ho Daniel Martínez va apostar fort per la diversificació. Segons diu, això els ajuda a obtenir recursos que després destinen a l’activitat teatral. D’aquesta manera, el 36% de la facturació global-que és de 30 milions d’euros- prové de quatre línies de negoci complementàries: la creació d’esdeveniments, la producció de formats audiovisuals, la comunicació cultural i el lloguer d’equipament tècnic.
Després de 28 anys encapçalant la companyia , l’empresari té assumit que “en el món del teatre l’atzar hi juga un paper fonamental”. Per això assumeix amb esportivitat que grans produccions no tinguin una bona acollida del públic. “De vegades ho intueix fins i tot abans de veure-les”, diu, sorprès. Tot i això, no renuncia a ser ambiciós en els seus projectes, i emplaça a tothom a mantenir intactes les seves il·lusions. “S’ha d’anar pas a pas, però sempre pensant en gran”, recomana. Ell, per no oblidar-ho, es formula contínuament la mateixa pregunta: “¿Em sentiré satisfet si retallo les meves limitacions?”
Alhora, Martínez reclama a l’espectador que arrisqui més a l’hora d’anar a veure un espectacle teatral. Entén que la situació de crisi que viu el país comporta que l’elecció d’una obra sigui més curosa, però convida a tothom “a transformar la seguretat en exigència”. En aquesta línia, admet que alguns dels seus espectadors han prioritzat anar al cinema en detriment del teatre, però tot i això li preocupa més que els assistents que hi continuen anant es concentrin únicament en els grans èxits d’importació. “Això pot limitar la creativitat dels artistes”, sospira.
Així mateix, està convençut que el teatre és l’únic ofici del sector cultural que s’ha vist beneficiat per les noves tecnologies. Des del seu punt de vista, “una funció escènica només es pot veure en directe i en viu”, mentre que una pel·lícula de cinema, un àlbum de música o un llibre “es pot piratejar i consumir a través d’altres mecanismes”. Ell utilitza internet per vendre i promocionar els seus espectacles.
El Grup Focus és el propietari de cinc importants sales de teatre privades -Romea, Goya, Condal, Villarroel i La Latina- . Cada una produeix a l’any 14 espectacles teatrals de mitjana, que combina amb la realització de 300 esdeveniments i amb el lloguer de 7.000 equipaments tècnics. A fora del territori espanyol, però, aquest conglomerat de vuit empreses pròpies i cinc de participades només hi treballa de tant en tant: “Allà no hi tenim clients, hi tenim comandes puntuals”.
