Sita Murt després de Sita Murt

La dama del punt. Amb aquesta frase s’ha descrit durant els últims dies la dissenyadora Sita Murt, que va morir dilluns a la matinada als 68 anys. Però el que no tothom sap és que aquesta creativa igualadina era també una empresària que va aconseguir el que fa molts anys que reclama el tèxtil català: evolucionar d’indústria a marca de moda. La firma Sita Murt s’enfronta ara al repte de sobreviure a la pèrdua de la seva fundadora, en un sector tan competitiu com la moda, en què els comptes de resultats es barregen amb la intuïció comercial, la creativitat en el producte i un consumidor canviant. El moment, a més, és especialment complex: l’empresa tot just acaba de deixar enrere un concurs de creditors.

Sita Murt es va convertir en empresària sense voler-ho. Carmen (o Carmensita, com li deien els seus amics, i, d’aquí, Sita) va néixer el 1946 a Igualada, un dels bressols del tèxtil català, en una família d’empresaris del sector de la pell. Es va formar a l’Escola de Disseny de Sarrià, a Barcelona i, després de casar-se, als 19 anys, es va incorporar a l’empresa familiar del seu marit, Toni Esteve Enrich: la fàbrica de gènere de punt Esteve Aguilera, amb història des del 1924.

El 1984 Murt va haver de fer un pas endavant inesperat. Amb només 25 anys i quatre fills, va quedar viuda i va heretar l’empresa familiar. La dissenyadora, que fins aleshores no havia tingut cap inquietud per la gestió, es va posar al capdavant de la companyia i la va fer evolucionar amb el llançament d’una línia per a dona.

Tot i liderar l’empresa personalment, Sita Murt es va envoltar sempre de bons gestors perquè controlessin el compte de resultats. Els tres últims han sigut Jordi Balsells (ara directiu de Desigual), Miquel Ramis (avui a Groupe Zannier) i, actualment, Toni Palmes.

Als anys vuitanta i noranta l’empresa va començar a pujar a les passarel·les i a presentar el seu producte en fires amb la marca Esteve. No va ser fins a la dècada del 2000 que l’empresa de gènere de punt va deixar enrere els seus orígens i va perdre la marca Esteve per convertir-se en Sita Murt.

La marca Sita Murt s’ha convertit en un dels referents de la moda femenina a Espanya. En el camp del gènere de punt, Sita Murt s’ha posat a l’altura de marques franceses com Isabel Marant, també especialitzada en aquest teixit.

Però Sita Murt va tenir, com tantes altres marques, un problema de posicionament. La firma està situada al mig del mercat, és a dir, no és ni luxe ni gran distribució (que competeix amb preu i grans xarxes de botigues). Fins a l’arribada de la crisi, el segment mitjà del mercat -on també operen marques com la catalana TCN- esgarrapava compradors de la part alta i la part baixa de la piràmide, amb un producte amb més disseny i més marca que la gran distribució però molt més accessible de preu que el luxe.

L’abril del 2010 l’empresa va culminar un ambiciós procés de transformació per deixar de ser una marca local. Aleshores Sita Murt va obrir a París el seu primer punt de venda fora d’Espanya i va començar a mirar al Pròxim Orient, Rússia i Llatinoamèrica.

Abans, Sita Murt havia professionalitzat la seva empresa, havia potenciat la presència a Espanya amb 21 botigues i havia treballat per augmentar la seva notorietat. En concret, la companyia havia donat entrada en la gestió als fills de l’empresària (Isabel, a disseny; Toni, comercial per a Espanya i disseny; Albert, producció, i Iago, finances) i a executius externs a la família com Jordi Balsells, director general de l’empresa. Per guanyar visibilitat al mercat espanyol, la marca també havia pujat a la passarel·la Cibeles.

Tot això va elevar la marca a un altre nivell i va fer que les vendes augmentessin, tot just a l’inici de la crisi, a ritmes del 19%, com va passar l’any 2009, quan va arribar a facturar 24 milions d’euros, segons dades de la mateixa companyia. Després d’obrir a París, la marca va fer el salt a Xile i a Andorra, però els plans de creixement només es van quedar a mitges per l’arribada de la crisi.

La crisi econòmica va impactar de ple en les empreses de moda, molt dependents del consum. I encara més a les que tot just començaven a créixer fora d’Espanya. Aquest va ser el cas de Sita Murt, que, tot i així, no va entrar en concurs de creditors fins al 2013 gràcies a una estructura financera sanejada.

A mitjans del 2010 Sita Murt va presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal per als treballadors de la seu central (en va deixar fora el personal de botigues) i el procés de retallades va continuar amb el tancament de punts de venda a Espanya, fins i tot al passeig de Gràcia.

El maig del 2013, finalment, l’empresa va presentar concurs de creditors amb un passiu de sis milions d’euros. Sita Murt va dir des que va entrar als jutjats que tenia un pla de viabilitat, i així ho va demostrar a l’octubre, quan va arribar a un acord amb el 80% dels creditors i va aixecar el concurs.

Armand Basi, Jesús del Pozo i Natura Bissé són tres empreses de l’Estat i del sector de la moda que ja s’han enfrontat a la pèrdua del fundador, com haurà de fer a partir d’ara Sita Murt. En el sector de la moda, com en tots els que tenen una alta relació amb el disseny, la figura del fundador és especialment important, perquè, més enllà dels aspectes operatius i econòmics, els intangibles com la creativitat i la visió comercial juguen un paper clau.

Aquestes tres empreses han trobat tres solucions diferents per a la seva continuïtat. El cas més pròxim a Sita Murt és el d’Armand Basi, que ha passat a estar gestionada per la segona generació però ha cedit la marca a un grup extern. En el cas de Jesús del Pozo, en canvi, la marca ha sigut comprada i rellançada per Perfumes i Diseño, que l’està convertint en una de les firmes punteres de la moda espanyola. El tercer cas, el de Natura Bissé, correspon a una empresa altament professionalitzada i amb un relleu generacional estructurat abans de la mort del fundador.

Amb una xarxa de distribució minvada (Sita Murt ha passat de vint a vuit botigues), la marca se centra actualment en el creixement internacional. La crisi va enxampar la firma en ple desenvolupament exterior, un procés que ara la força a no dependre d’Espanya, on el consum es recupera molt lentament.

I tot això amb un posicionament que no ha canviat. La marca continua en el segment mitjà, el de més competència i el que més compradors ha perdut, en el qual per convèncer el consumidor cal tenir una marca i un producte millors que la resta, dues àrees que, fins ara, liderava la dissenyadora.