Ara fa cinc minuts he acabat de treure la pols al darrer moble instal·lat a les nostres noves oficines corporatives. Les quartes ja de la meva jove empresa, que per cert ja ha fet sis anys i mig. En realitat, podrien considerar-se les cinquenes, ja que les primeres van ser, de fet, l’estudi de casa meva, on un ordinador, una impressora, una taula, una cadira i quatre parets van ser el headquarter inicial de la meva start-up durant tot un any.
Qualsevol pot pensar que estem bojos amb tants canvis d’ubicació, que sempre requereixen una inversió de temps, esforç i diners molt considerable. Avui mateix, tot i que el trasllat l’hagi fet un equip d’homes ben fornits, estic feta pols: obre caixes, munta ordinadors, penja quadres... Per fi s’ha acabat!
Com pot ser que hàgim canviat tant? Els canvis d’ubicació responen òbviament al nostre creixement: fa sis anys era només una persona i ara en som una desena, amb departaments, càrrecs de segon nivell i tot el que implica una empresa amb una dimensió com la meva. Però també els hem fet perquè som prudents, obligats per les circumstàncies, amb el nostre creixement.
No tenir el suport d’un grup empresarial potent ni accionistes que et donin ajuda financera obliga l’emprenedor independent a fer passes de tortuga en comptes d’avançar amb grans salts. Per això hem passat de 10 metres quadrats a 40, a 80 i a 140. Espero que d’aquí dos anys hàgim de passar a 300 metres quadrats: això voldrà dir que seguim anant com un Boeing 747.
En definitiva, que començo un nou curs amb esperit de renovació, que ha començat per les parets i que continuarà amb l’activitat: creixent, millorant i afrontant cada vegada nous reptes. Avui, amb els peus adolorits i l’olor de pintura que se’m fica dins el cervell, estic contenta de ser una emprenedora molt ferotge. Bona entrada de curs a tothom!
