-PAULA SOLANAS

Simón Lee:“Mai havia volgut ser emprenedor, sempre m’he mogut pel que em diverteix”

cofundador de la incubadora de ‘start-ups’ Incubio

Simón Lee:“Mai havia volgut ser emprenedor, sempre m’he mogut pel que em diverteix” / PERE VIRGILI Zoom

Vas crear Incubio, una incubadora de start-ups centrada en el big data, amb el teu excompany de pis. De fet, ens vam retrobar a la boda d’un amic, quan l’Andrés (Manso, l’altre cofundador d’Incubio) acabava de tornar dels Estats Units. Vam seguir en contacte i vam començar a crear una entitat que volíem que ajuntés innovació i creació de producte. Aleshores encara no sabíem què seria, però teníem molt clar que no treballaríem per encàrrec. Ens vam anar fixant en projectes finals de carrera d’estudiants d’enginyeria i a aquells perfils que ens interessaven els proposàvem ser els seus socis per ajudar-los a tirar endavant la idea. Tot va néixer amb tres projectes fa quatre anys i hem anat creixent a poc a poc, d’una manera molt artesanal.

Què busques en un emprenedor? Sobretot actitud i capacitat de resistir en la incertesa. Vull que els emprenedors s’equivoquin molt i finalment en sàpiguen treure alguna cosa. Un dels projectes que tenim -Quizlyse, que es basa a crear testos sobre el contingut d’una web per retenir-ne els usuaris-és un exemple clar d’empresa que va pivotar i va saber canviar el seu model de negoci a temps. Van començar com un videojoc, però es van adonar que la seva és una eina amb un potencial enorme en el màrqueting i en el sector educatiu.

Durant molts anys vas treballar en el món dels videojocs i ara hi ha una vertical d’Incubio (GameBcn) que es dedica a impulsar aquest sector. Jo mai havia volgut ser emprenedor, simplement sempre m’he mogut per coses que em diverteixen. De petit, m’agradava inventar coses; i d’adolescent, jugar a videojocs. La indústria dels videojocs és una de les més exigents del món, sobretot quan jo vaig entrar-hi, perquè barreja tecnologia puntera i creativitat artística. És un matrimoni molt dur i alhora molt passional, però el sector està en ple creixement. Tenim la gran sort que a Barcelona s’hi han trobat tots els actors, des d’institucions públiques que hi donen suport fins a empreses de totes les mides i grans esdeveniments com és el Gamelab.

Us han concedit la gestió del nou Parc de Recerca Creativa a l’antic Canòdrom de la Meridiana. Quins plans tens per a aquest espai? Ens hi instal·larem entre els mesos de gener i febrer. És un lloc on vull que comencin les coses i que sigui un espai de confluència on es retrobin les persones. Serà un ecosistema molt més orientat a la fase inicial d’una empresa, que és una àrea que normalment interessa menys als inversors perquè és més arriscada. Nosaltres el que entenem per start-up és una entitat temporal que busca el seu model de negoci. En aquesta etapa prèvia hi ha poques acceleradores o entitats que acompanyin els projectes a fer el viatge, ja que només hi participen un cop has validat la teva idea.

El teu germà, en Dídac Lee, també és emprenedor i conseller delegat d’una acceleradora. Us ve de família?Simplement pel fet d’haver vingut de Taiwan a Catalunya als anys 60 i fundar un restaurant els meus pares també han sigut emprenedors. Aquest caràcter sempre s’ha respirat a casa nostra. Tot i així, el cas del meu germà ha sigut molt més vocacional, ell ha buscat emprendre en el sentit més pur de la paraula. Jo simplement he volgut estar a la segona línia i ser l’artesà que fa el producte.