ANDREA RODÉS

Simon Dolan: “Si els teus valors xoquen amb els de l’empresa, acabaràs malalt”

Entrevista al director de la càtedra Future Work d'Esade

Simon Dolan diu que la gent es divideix entre els que creuen que el món sempre pot ser un lloc millor i els que no. Ell es considera dels primers, probablement perquè prové d’una família jueva que va sobreviure a l’Holocaust, confessa aquest acadèmic canadenc, expert en coaching per a directius i director de la càtedra Future Work d’Esade. Catedràtic en direcció de recursos humans i psicologia del treball per la Universitat Ramon Llull, Dolan ha estat professor de la Universitat de Mont-real i McGill, ha treballat de consultor i és autor d’una cinquantena de llibres sobre coaching i recursos humans en el camp de la gestió. El seu últim llibre és Coaching por valores (LID Editorial), una mena de guia per identificar els valors i alienar-nos amb els nostres objectius laborals, i actualment prepara el Congrés Mundial sobre Espiritualitat a l’empresa, que se celebrarà d’aquí un any a Barcelona.

En els últims 5 anys, coincidint amb la crisi, han aparegut coaches com bolets. Per què?

Té a veure amb dues coses. Primer, el món és avui tan complex que la gent ja no sap qui la pot ajudar a entendre’l millor, ni tan sols la família. La gent està perduda, en l’àmbit laboral, familiar, polític... Els metges no tenen temps per fer de psicòlegs, i els psicòlegs es dediquen a problemes més clínics. Hi ha un buit que ara comencen a omplir-lo els coaches, una figura que ens arriba del món de l’esport. Els coaches només tenen una tasca: ser agents de canvi. Si són bons, fan que tu et donis a tu mateix la pròpia solució. Segon: el món del coaching és la selva. Tot i que cada cop hi ha més institucions, falten regulacions que dictin qui pot ser coach i qui no. A part d’això, hi ha la naturalesa humana: molts creiem que som capaços d’ajudar l’altre, i molta gent desil·lusionada amb la seva professió, o que s’ha quedat sense feina, veu en el coaching una oportunitat de guanyar diners i ajudar els altres.

¿I així va començar vostè també?

Jo no exerceixo, només creo les eines per als coaches. I m’he centrat principalment en el coaching a directors d’empresa, perquè se senten molt sols, no poden compartir els seus sentiments i dubtes amb el seu equip, ja que ho poden interpretar com un senyal de debilitat. El coach és una persona de confiança, no li dirà al director general si ha d’acomiadar o no algú, o a qui ha de deixar l’herència, sinó que l’ajudarà a veure les alternatives.

He vist empresaris que arribaven a casa i explicaven els seus problemes de feina a un fill!

Doncs imagina’t que els fills tinguessin la formació adequada per fer-los veure l’equilibri de cada situació! De fet, el coaching comença a la família. Si els pares no fan una bona feina, ho paga la societat! Per això ara estic més centrat en els nens. Els pares volen el millor per als seus fills, però moltes vegades no tenen les eines. I els valors que portem de casa són els eixos de la nostra vida, sobretot quan estem perduts.

¿En això es basa el coaching per valors?

Els valors són paraules, però no valen res si no es porten a la pràctica. La coherència és el més important. Els valors només serveixen si els reconeixem, actuem en funció d’ells i els compartim. En una parella, com en una empresa, hi ha tres eixos de valors: els econòmics, els ètico-socials i els emocionals. Si només estàs amb la teva parella per por a quedar-se sense diners, és insostenible a llarg termini, acabaràs tenint una amant, deprimit o actuant en contra dels teus valors. El mateix passa a la feina. Si els teus valors entren en conflicte amb els de l’empresa, o els teu cap, no és sostenible, tard o d’hora acabaràs malalt!

Millor deixar la feina?

El coach et fa veure el cost d’oportunitat de continuar enganxat a una feina només per un salari. No entenc com l’empleat d’un banc pot quedar-se tranquil si el seu cap li ordena vendre un producte que sap que és una estafa, com les preferents. No és fàcil deixar una feina, sobretot si has de pagar la hipoteca del pis, però si hi ha coratge i ets valent, sempre hi haurà una alternativa.