EPÍGRAF
JORDI SABATÉ

Silicon Valley: tots contra Donald Trump

La relació entre el candidat conservador i la badia de San Francisco ha passat de la falta de sintonia inicial a l’animadversió i finalment a la guerra oberta.

Trump: "Farem que Apple fabriqui els seus maleïts ordinadors i coses en aquest país en comptes de fer-ho en d'altres països". / IL·LUSTRACIÓ: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Silicon Valley, la capital tecnològica del món, és un paisatge molt més variat del que es podria pensar des de fora. Ultraprogressista en el vessant social però més aviat pròxima als republicans en temes econòmics, aquesta societat se sol dividir a parts iguals en les campanyes presidencials entre demòcrates i republicans.

De fet, és normal que les empreses grans facin donacions de similar suma a un partit i a l’altre, amb predominança lleugerament demòcrata excepte en les operadores de telefonia, però amb alts executius que a nivell personal donen suport a candidats republicans. Per exemple, Gary Shapiro, alma mater de la fira CES de Las Vegas, va fer campanya per Marco Rubio. I Marc Andreessen, inversor i llegendari creador de Netscape, va recolzar en l’anterior campanya Mitt Romney.

Ara tant Shapiro com Andreessen tenen clar a qui donaran suport o, millor dit: a qui mai donarien suport. Silicon Valley s’ha tornat de cop políticament homogènia, o gairebé, gràcies a Donald Trump, un home que el gruix de la Badia, i altres zones tecnològiques del país, consideren un exemple d’antihome tecnològic, un demagog i una amenaça per al país.

Trump, un 'outsider' groller i incorregible

Les afirmacions pertanyen als dos executius citats més amunt, però se’n poden afegir altres de Meg Whitman, consellera delegada d’HP; Eric Schmidt, president de Google; Tim Cook, cap d’Apple, o Mark Zuckerberg, cofundador de Facebook, entre moltíssims altres. I és que Trump, a cop de declaracions polèmiques, ha anat escalfant la ja de per si tensa convivència entre les seves idees reaccionàries, populistes, aïllacionistes, proteccionistes i xenòfobes, i el progressisme cosmopolita, elitista, liberal i globalitzador de Silicon Valley.

Tots dos mons s’han anat mirant amb creixent recel a mesura que Trump prosperava en la seva campanya per la nominació. Primer el candidat va criticar l'“excessiva quota d’estrangers” en les empreses de la Badia, acusant Facebook, Yahoo! i Google d’aprofitar els visats especials H-1B (per a perfils tècnics) per portar mà d’obra barata a les seves empreses, rebutjant la local.

Després va centrar els atacs en Tim Cook, el cap d’Apple, assegurant que va reptar l’FBI amb el cas de l’iPhone del terrorista de San Bernardino “només per demostrar com n’és de liberal”. Seguidament, encoratjat, va dir que obligaria Apple “a fabricar els seus maleïts trastos en aquest país i no en altres”.

Per descomptat, tota la badia de San Francisco es va dur les mans al cap dient que Trump no tenia ni punyetera idea de com funcionava el món d’avui. Per postres, al cap d’uns dies i sense venir al cas, va dir en un acte de campanya que Jeff Bezos havia comprat The Washington Post “només per aconseguir que li baixin els impostos a la seva companyia (Amazon), que no és rendible”.

Però el que va portar tots els executius de totes les start-ups d’Amèrica a desenterrar la destral de guerra i a pintar-se la cara amb els dibuixos rituals per al combat van ser unes declaracions al maig en què Trump, ja escollit candidat, va opinar sobre les insistents notícies d’una nova i imminent bombolla tecnològica a la vall de San José, que és el veritable nom de Silicon Valley.

Arran dels creixents temors en els mitjans dels EUATrump va viatjar a San Francisco acompanyat dels seus pocs seguidors a la zona i va dir que era evident que la bombolla esclataria, ja que hi havia massa “unicorns”, i va aclarir que es referia “a companyies que no donen ni un dòlar, que estan mal dissenyades i que es valoren en milers de milions de dòlars”. “Anem de nou cap a l’abisme”, va afegir.

Tingués o no raó, allò va superar la capacitat de resistència emocional de tota la comunitat tecnològica. Ja no només dels executius, sinó també dels grans inversors professionals, l’anomenat venture capital. Tots a l’una s’han posat a escriure columnes a Forbes, The New York Times, The Wall Street Journal i altres mitjans influents en les quals l’han anomenat “inepte”, “ignorant”, “perdedor” -de les pitjors coses que et poden dir als EUA- i moltes altres desqualificacions.

A més, han començat a recaptar diners per a Hillary Clinton, però no s’han quedat aquí: han arribat a publicar una carta conjunta en què figuren la immensa majoria dels grans executius -des de Dropbox fins a Netflix, des de Facebook fins a Google, des d’Uber fins a Airbnb- demanant obertament el vot per a Clinton.

Trump té, però, un reduït grup de seguidors a San Francisco, el més eminent dels quals és Peter Thiel, fundador de PayPal, conseller de Facebook i important inversor. Es tracta d’una figura complexa i turmentada que va ser retratada pel periodista de The New Yorker George Packard en el seu llibre L’enfonsament, una crònica sobre la decadència dels EUA en els últims trenta anys.

Packard descriu Thiel com un geni culte i fred, que no permet que els seus sentiments s’anteposin a les seves idees. Per exemple, tot i ser homosexual, en el passat havia publicat pamflets contra la societat gai en un diari d’extrema dreta llibertària que finançava.