DAVID PARCERISAS

Siguem Assenyats

Siguem  Assenyats / FUSE / GETTY IMAGES Zoom

Com a algú que treballa en una escola de negocis i parla amb els candidats, els puc dir que una cosa que sens dubte atreu els possibles participants als nostres programes són els sous de glamur que apareixen en els rànquings publicats pels mitjans de comunicació econòmics de prestigi. Encara que els salaris en cada escola, professió i país poden ser diferents -i ho solen ser-, és cert que les retribucions dels millors graduats d'escoles de negocis del món són alarmants. En una de les últimes classificacions del Financial Times que fa referència als EMBA (executive MBA ), les remuneracions arribaven fins als 460.000 dòlars (337.000 euros). Els graduats de les deu millors escoles del rànquing tenen sous que oscil·len entre els 250.000 i els 460.000 dòlars. Després de fer una mica de recerca, vaig fer una llista dels sous dels graduats i dels països on les esmentades escoles de negocis operen. El resultat va ser que els salaris més alts corresponen a escoles i programes de Hong Kong, la Xina, Corea del Sud, França, el Regne Unit i els Estats Units. Sembla que l'Àsia s'ha llançat a una carrera desenfrenada pels diners!

En contraposició, podem observar l'ingrés per càpita als països esmentats (en dòlars): Hong Kong, 49.800; els EUA, 49.000; el Regne Unit, 36.600; França, 35.600; Corea, 32.100, i la Xina, 8.500.

Per il·lustrar aquesta situació només cal dir que el sou d'un graduat d'una escola de negocis xinesa excel·lent és 34 vegades la mitjana d'ingressos per càpita, mentre que als EUA els ingressos dels graduats representen aproximadament 3,5 vegades la mitjana. Aquesta simple però sorprenent comparació em va provocar una sèrie de preguntes: quin tipus de contribució social fan les escoles de negocis? ¿És ètic proporcionar capacitació i formació directiva de qualitat per als graduats que només busquen assolir un sou alt? ¿Estem contribuint directament o indirectament a la bretxa entre rics i pobres en les societats de tot el món? Sense caure en la ingenuïtat ens hem d'aturar i pensar en quin tipus de societat volem veure en el futur.