CHRISTIAN DE ANGELIS

La Segarra: una economia al voltant de Corporació Guissona

L’empresa del sector agroalimentari és el principal motor econòmic de la comarca i un element clau per explicar l’alta taxa d’immigració

La Corporació Alimentària Guissona és l’empresa més important de la comarca de la Segarra i un dels grups del sector agroalimentari més grans de Catalunya. Activitats agropecuàries, distribució d’aliments, de carburants o fins i tot banca són algunes de les activitats principals de la corporació empresarial, que es va fundar l’any 1959 com l’Agropecuària de Guissona.

El model econòmic del grup és la integració vertical, és a dir, la seva activitat s’inicia amb el col·lectiu de pagesos i ramaders de la cooperativa i finalitza a la xarxa comercial, formada per prop de 400 botigues de BonÀrea i més de 30 gasolineres.

Aquest grup alimentari és per si mateix un motor econòmic de la comarca interior de la Segarra. Tot i que no tots són en l’àmbit local, la Corporació Alimentària Guissona genera prop de 4.100 llocs de treball sobre una població comarcal de 22.971 persones.

Motor industrial

La Segarra és una de les poques comarques catalanes on el principal motor econòmic no són els serveis. Situada en un altiplà de la Depressió Central de Catalunya, té en la indústria el seu principal actiu econòmic i el 2012 en va generar el 41,5% del valor afegit brut comarcal. Aquesta taxa pràcticament duplica la del conjunt de Catalunya, una comunitat amb un alt pes industrial.

Empreses com Exel Fil, amb seu a Cervera, la capital comarcal, i especialitzada en la producció de filferro, o PGG Group, dedicat al tractament de subproductes carnis amb una planta a Ribera d’Ondara, contribueixen a l’impuls del PIB industrial de la comarca.

Els serveis generen només el 37,54% del valor afegit brut de la Segarra, enfront del 69,35% al conjunt de Catalunya. Incideix en això el baix desenvolupament turístic de la comarca, que només suma nou hotels (amb un total de 245 places) i 47 establiments de turisme rural. La Segarra no té cap càmping registrat a les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Per la seva banda, el sector primari també té un pes molt superior al del conjunt de Catalunya, en general el 12,82% del valor afegit brut comarcal. La Segarra destaca per l’agricultura de secà amb una alta especialització en cereals, que ocupen prop del 80% dels terrenys de conreu, i en la ramaderia en el porcí, amb 338.812 caps el 2009.

Immigració

Des del punt de vista demogràfic, l’alta taxa d’immigració és un dels fets diferencials de la Segarra, la segona comarca amb més població estrangera de Catalunya, només per darrere de l’Alt Empordà. La generació d’ocupació en l’àmbit rural i a les empreses de la Corporació Alimentària Guissona han sigut motors d’aquesta immigració, fins a convertir Guissona, una antiga població romana, en el primer municipi català on la població estrangera va superar els habitants amb nacionalitat espanyola.

Amb persones de mig centenar de nacionalitats, predominen a Guissona els immigrants procedents de països d’Europa de l’Est, així com senegalesos i marroquins. El municipi, en coordinació amb el Consell Comarcal de la Segarra, ha sigut pioner en la posada en marxa de programes d’acollida.