Sebastià Mas:“Les croquetes ens desapareixien de les mans!”

Fundador i gerent de Casa Mas, empresa de plats preparats

Sebastià Mas:“Les croquetes ens desapareixien  de les mans!” / FOTOGRAFIA: PERE VIRGILI / MUNTATGE: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Vostè va fundar l’empresa el 1996, quan el consum de plats preparats al supermercat era gairebé anecdòtic... L’alimentació és la riquesa de la meva comarca, el Moianès! Jo vaig començar treballant de comercial a Casa Tarradellas, però tenia la inquietud de muntar la meva empresa. Coneixia força bé el món dels embotits i la xarcuteria i l’any 1993 vaig decidir posar-me de comercial pel meu compte. Ho feia tot sol: escollir els proveïdors, la facturació, la distribució... Venent embotits vaig descobrir el món de la botiga d’alimentació especialitzada. Algunes tenien cuines i obradors propis, era un canal incipient, molt innovador. Vaig acabar associant-me amb un familiar que tenia un restaurant per fer croquetes, que després veníem a aquestes botigues, sobretot a Barcelona ciutat. Les croquetes ens desapareixien de les mans, van tenir una gran acollida! No hi havia ningú fent plats preparats casolans i frescos, era una gran oportunitat! Com que no teníem registre sanitari, un any després ens van obligar a parar l’activitat. Llavors ens vam associar a un obrador extern, i el 1996 vam muntar Can Mas (més endavant Casa Mas), i ens van anar introduint en el sector de manera professional.

Avui sou una empresa de 130 treballadors i factureu 17 milions a l’any. Quan es produeix el salt? Amb l’obrador vam poder oferir una gamma més àmplia de productes, i vam apostar per la cuina tradicional. El que volíem era oferir un producte substitutiu al que cuinaven les nostres mares: croquetes, canelons... Els hàbits de consum han anat canviant i el consum de plats preparats va començar a créixer, així que el 2001 vam fer una primera inversió per traslladar-nos a una nau més gran i vam introduir una cuina més mediterrània, amanides, pasta, el pastís de tonyina...

I el 2007, just abans de la crisi, decidiu expandir-vos al mercat espanyol. El 2007 vam fer una nova inversió en una planta més gran, on som ara, per poder entrar en el sector de la gran distribució. Avui els plats cuinats refrigerats tenen molt més pes al lineal del supermercat. Amb la crisi ha baixat el consum, però nosaltres hem doblat vendes. El canal distribució suposa el 55% de la nostra facturació, la resta la fem a botigues multicanal.

En gran distribució competiu amb multinacionals com Nestlé, Pepsico i Knorr, que han introduït menjars preparats. El canal de distribució és un mercat agressiu i competitiu. Això ens obliga a diferenciar-nos. Els nostres productes són frescos i no pasteuritzats! També ens obliga a invertir constantment en tecnologia per estandarditzar processos, garantir la qualitat i la seguretat alimentàries, i millorar el producte. Els nostres plats han passat de tenir una caducitat de 7 dies a 15 dies. Estem obsessionats en la qualitat i la innovació! El nostre gaspatxo competeix al supermercat amb marques blanques i amb marques líders com Alvalle, que és de Pepsico. El nostre està fet aquí, a Castellterçol.

¿Expandir-se a Espanya obliga a adaptar-se als gustos de cada zona? És evident que els canelons, el nostre producte estrella, l’hem de mimar més a Andalusia que aquí, però Catalunya és dels llocs on venem més gaspatxo, que és andalús. El consumidor català és exigent i innovador, vol que el sorprenguis. Ara dirigim la innovació cap a la salut i la nutrició.