JORDI FABREGAT

'Scrip dividend'

Els accionistes d'una empresa esperen obtenir una rendibilitat gràcies a la seva inversió. La retribució per tenir accions d'una companyia pot ser, bàsicament, mitjançant la distribució de dividends o per la pujada de la cotització: són les anomenades rendibilitat per dividend i rendibilitat per preu . La definició de la política de dividends és una de les decisions estratègiques que l'equip gestor ha de prendre i de la qual ha de convèncer els accionistes.

Hi ha diverses teories que intenten explicar si és millor distribuir més o menys dividends, mesurats en euros, o si és preferible mantenir el payout , que és el percentatge que es distribueix sobre el benefici després d'impostos. La més acceptada és que és millor mantenir el dividend estable, llevat que puguem convèncer l'accionista que tenim projectes molt rendibles que requereixen capital i que impedeixen distribuir dividends per escometre'ls.

Però, darrerament, les empreses estan molt endeutades i no tenen liquiditat per pagar aquests dividends, especialment els bancs. En aquestes circumstàncies s'ha posat de moda la distribució de dividends en espècies, en concret en accions de la mateixa empresa, cosa que s'anomena scrip dividend . La conseqüència és que així l'empresa no necessita fons monetaris. Normalment es procedeix a ampliar capital amb noves accions per atendre la demanda dels accionistes actuals. Per tant, aquesta operació és molt semblant a les ampliacions de capital totalment alliberades, que també havien estat habituals en el passat.