SandwiChez rebutja el ‘low cost’ per créixer a Barcelona

XAVIER SÁNCHEZ VA obrir la primera cafeteria SandwiChez el 2010 a Barcelona. Era la culminació d’un projecte personal que va madurar al llarg dels 12 anys en què va estar dirigint els establiments Viena. Amb l’entrada de la tercera generació familiar, va decidir que havia de marxar i fer realitat la seva empresa en solitari. Avui SandwiChez prepara la inauguració del sisè local i ja té dues obertures més previstes per al 2015, que faran que l’empresa sumi vuit establiments a la ciutat. En només dos anys, la cadena de cafeteries haurà duplicat la xarxa i també la facturació, que aquest any rondarà els dos milions d’euros, segons calcula Sánchez. Malgrat aquestes xifres, el fundador insisteix que una de les fortaleses del projecte és seguir una pauta de creixement ordenat. Això, afegeix, limita el risc que suposa per si mateixa la posada en marxa de l’empresa en un moment de caiguda important del consum intern a Catalunya.

Malgrat tenir alguns vents en contra, com l’accés al finançament, Sánchez destaca que SandwiChez s’ha obert camí a base de centrar-se en objectius i públic molt concret. “Barcelona és el nostre únic mercat per ara i no ens l’acabem”, afegeix. Vol situar-se com un establiment que s’identifiqui amb la ciutat. “Estem construint una marca i intentar sortir fora ara implica començar de zero cada cop”, diu Sánchez. El seu discurs de prudència s’estén a la gestió dels establiments SandwiChez, que no tenen pensat funcionar sota el model de franquícia. Sánchez vol tenir-ne el control per ara.

El sisè SandwiChez serà un gran pas endavant en el projecte de visualització de la cadena a la ciutat, defensa l’empresari, ja que s’ubicarà en ple cor de Barcelona. Ocuparà l’antic local de la botiga de matalassos Don Colchón a la ronda Sant Antoni, entre Floridablanca i Villarroel, i la inauguració està prevista per al novembre. Darrere n’hi vindran dos més també cèntrics i allunyats del que ha sigut fins ara la zona de creixement de les cafeteries: principalment al districte de Sant Gervasi (Amigó, Via Augusta, Numància i Capità Arenas). L’última obertura, aquest mateix estiu, va ser a l’avinguda Tarradellas.

Els locals comparteixen trets comuns com el fet de ser cantoners i molt lluminosos. La decoració i cada detall de la carta de begudes, entrepans i amanides SandwiChez els ha supervisat el mateix Sánchez. “Durant l’estiu del 2009, cada setmana quedava amb una cuinera i anàvem fent proves i experimentant per dissenyar l’espina dorsal de la carta que tenim ara”, explica.

Els productes que ofereix són majoritàriament de proximitat, la qual cosa implica una aposta per la qualitat i no per la lliga low cost que juguen altres cadenes de cafeteries que han nascut també els últims anys i s’han estès per la ciutat. “Comprem la llet de la granja Armengol, que pel fet de ser fresca complica una mica més l’abastiment perquè té una vida més curta, però és la que hem triat per la qualitat que ofereix”, justifica Sánchez.