TECNOLOGIA
-JORDI SABATÉ

Samsung té cara de Nokia

La companyia coreana presenta, altre cop, mals resultats en les vendes del seu telèfon intel·ligent Galaxy S6 i planeja una congelació dels salaris

Samsung té  cara de Nokia / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

EL JULIOL DEL 2014, en aquesta mateixa secció, advertíem que Samsung tenia un seriós problema d’organització transversal del seu negoci, ja que presentava massa fronts -televisors, smartwatches, processadors, smartphones, etc.- i poc control central. Un any més tard, les xifres de resultats ens van donar la raó: al juliol vam comentar que les vendes de la seva gran aposta, el telèfon intel·ligent estrella Galaxy S6, havien resultat clarament insuficients i la companyia s’acostava, a poc a poc, a un abisme com el de Nokia. La multinacional coreana amb prou feines es podia apuntar a favor seu el fet de fabricar els processadors que porten els telèfons iPhone d’Apple.

L’anunci de resultats de la setmana passada confirma les pitjors pors, ja que el Galaxy S6 segueix sense agafar volada, amb unes vendes molt per sota de les expectatives. Per acabar-ho d’adobar, Apple ha anunciat que el flamant iPhone 6S és l’últim que vestirà per dins els processadors de Samsung. Així, el gegant asiàtic, l’estratègia de negoci del qual s’estudiava fa molt pocs anys en les principals escoles de negocis, ha demostrat que té els peus de fang.

El negoci dels televisors és clarament deficitari pels alts costos d’innovació i recerca; els rellotges intel·ligents, tot i que a poc a poc s’imposen en el mercat, no deixen de ser anecdòtics pel que fa a vendes, i la competència dels mòbils xinesos de baix cost minva a poc a poc el domini de Samsung en un territori bàsic per al seu manteniment: el Sud-est Asiàtic. Samsung comença a fer cara de Nokia i ho té difícil per posar-hi remei, principalment per dues raons.

En primer lloc, perquè si la cara la té de finlandès, la cintura és més aviat de lluitador de sumo, amb una estructura plena de delegacions i subdelegacions a tot el planeta i una plantilla que pràcticament suma els 100.000 treballadors. En segon lloc, tot aquest organigrama mai ha arribat a unificar-se totalment en una sola filosofia corporativa i els esforços fets en els últims temps -en l’últim semestre per ser més precisos- no sembla que tinguin resultats. Recentment, l’agència Bloomberg va aventurar l’acomiadament d’un 10% de la plantilla, uns 10.000 treballadors, després de conèixer els resultats de vendes de l’estiu.

Samsung no va trigar a rebatre el mitjà nord-americà i a assegurar que no hi haurà acomiadaments massius, encara que va reconèixer que es veurà forçada a congelar els salaris durant un temps indefinit a tots els treballadors. L’última congelació va ser el 2009, en plena recessió mundial, però a diferència de llavors la d’ara no és conjuntural sinó estructural. L’empresa ha perdut un valor de mercat en els últims dos anys de 44.000 milions de dòlars. També les seves accions es van desplomar a l’agost, acompanyant la crisi de la moneda xinesa, en la seva principal caiguda des de l’any 1983.

De moment, Samsung ja ha anunciat que ha aconseguit un estalvi superior als 1.500 milions de dòlars en retallades administratives, però si les xifres de vendes segueixen a la baixa, serviran de poc. Per contrarestar aquesta tendència, la multinacional té previst treure una bateria de nous dispositius durant el primer trimestre del 2016 -smartphones i tauletes- de la gamma Galaxy sota la denominació S7, així com el nou SmartWatch Gear S2, que començaria a vendre’s als EUA a partir del 2 d’octubre d’aquest any, segons va confirmar la companyia en la passada fira IFA 2015.

D’altra banda, en mitjans especialitzats es parla d’un misteriós projecte valley (vall), amb què Samsung podria introduir un aparell disruptiu en el sector dels smartphones. Els rumors apunten a un suposat mòbil elàstic amb pantalla plegable que podria tenir el doble de superfície que un d’habitual però que, en plegar-se, es quedaria de la mida d’un telèfon de menys de cinc polzades.

D’aquesta manera, el gegant asiàtic de la tecnologia superaria el principal inconvenient d’aquests aparells: la poca superfície interactiva que presenten i els seus efectes negatius sobre la nostra vista.