Sam Friend:“Vull crear una empresa de mil milions de dòlars des de Barcelona”

L' emprenedor i ‘business angel’ australià va instal·lar-se a Barcelona després de treballar a Wotif

Sam Friend:“Vull crear una empresa de mil milions de dòlars des de Barcelona” / PERE VIRGILI Zoom

Fa un any i mig que vius a Barcelona. Per què vas deixar Austràlia?

Per tres motius principals. Acabava de tenir un fill i volia que parlés més d’un idioma, no com jo, que només sé parlar anglès. La meva dona és polonesa, vivíem entre Londres i Austràlia, estàvem farts de viatjar. Buscàvem un lloc a prop del mar i amb un cost de vida assequible. El segon motiu és que Austràlia s’ha apoltronat, ens hem enriquit a costa de vendre recursos naturals, i els diners s’inverteixen en el sector immobiliari o en el financer. Això no és el futur! La nostra finalitat hauria de ser la innovació tecnològica, en lloc dels diners fàcils. El 22@, al Poblenou, reunia aquestes condicions: assequible, apte per a la vida en família, multicultural i orientat a la tecnologia. M’agrada això de poder agafar un avió i en menys de dues hores plantar-te en un altre país d’Europa.

¿La teva passió per viatjar té a veure amb el fet que acabessis treballant a Wotif, el lastminute australià que Expedia va adquirir el 2014 per 475 milions d’euros?

De fet, jo em vaig vendre la meva participació el 2007, quan la cotització de la companyia a la borsa era al voltant del doble! Podria haver deixat de treballar, però això no fa per mi. Els meus pares em van educar a treballar per guanyar-me la vida. En sortir de la universitat vaig treballar de comptable per a banca d’inversió a Londres. Ho vaig deixar per anar-me’n tres anys a viatjar pel món. En tornar al meu país tenia dues opcions, buscar una feina convencional o seguir la meva passió: les tecnologies i viatjar. Vaig triar la segona i vaig muntar la meva primera start-up, una web per vendre els seients que quedaven buits a les aerolínies a última hora. Em vaig gastar uns 6.000 euros en un portàtil, no sabia el que feia! Després de quasi arruïnar els meus amics i familiars, vaig decidir parar i pensar: el sector de les aerolínies encara estava massa concentrat, però el model de negoci podia funcionar amb les habitacions buides dels hotels. De casualitat, a la meva ciutat, Brisbane, hi havia una empresa que ja ho estava fent: Wotif. Em vaig oferir per ajudar-los a aconseguir una ajuda pública del govern de prop d’un milió d’euros i em van oferir a canvi una part de les accions. El negoci era molt simple, eliminàvem intermediaris entre hotels i consumidors, i cobràvem una única comissió del 10%.

Quins són els teus criteris a l’hora d’invertir?

Negocis simples, amb visió global i relacionats amb els sectors viatges i benestar, que són els que conec. El meu objectiu a Barcelona en els pròxims dotze mesos és obrir Pirata VC, la primera acceleradora de start-ups especialitzada en el sector viatges. Ja he invertit en dues: Trappit, una start-up de Madrid que ha creat un algoritme per optimitzar la compra dels bitllets d’avió, i SocialVane, un sistema de gestió de big data per al sector hoteler i turístic en general. La seu de Pirata VC serà al 22@ i també tindrà una escola infantil enfocada a la tecnologia. ¿Com és possible que els únics col·legis d’aquesta ciutat en què els nens aprenen bé l’anglès siguin privats, molt cars i estiguin a la zona alta, tan lluny del barri tecnològic? ¿Com crearàs així futurs emprenedors? El projecte té un pressupost de 100 milions d’euros i està basat en un consorci públic-privat. M’agradaria crear una empresa de mil milions de dòlars des d’aquí, ja ho vaig fer una vegada amb Wotif! Però si no aconsegueixo suport públic, m’enduré el projecte a una altra ciutat, com Berlín.