Salvador Peydro:“No em sento venedor, em sento assessor”

Director de SALTER, empresa familiar catalana d’aparells de fitnes per a instal·lacions esportives

Salvador Peydro:“No em sento venedor, em sento assessor” / FOTO: MANOLO GARCÍA / IL·LUSTRACIÓ: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Tens el mèrit de ser la tercera generació al capdavant d’una empresa familiar i de no haver-la arruïnat, com alerten a les escoles de negocis. La veritat és que quan tenia 12 anys ja voltava pel petit taller que el meu avi tenia a l’Eixample. Era un taller mecànic, però un dia un amic del meu pare, que també hi treballava, li va demanar si li podia fabricar unes peses. I així, a poc a poc, es van anar introduint en el sector de l’esport. Als anys 80 el negoci dels gimnasos es va disparar, fèiem màquines d’exercicis, politges, barres... eren aparells inspirats en els que es feien als EUA. M’hi vaig incorporar en acabar el COU, amb 18 anys. Vaig començar fent repartiments i instal·lacions, després vaig treballar a la fàbrica... Viure una empresa des de baix et dóna un coneixement únic del negoci, hagis estudiat o no.

Avui Salter factura set milions d’euros i exporta a l’estranger. ¿La crisi no us ha afectat? Vam patir una caiguda de les vendes, sobretot a gimnasos municipals. L’administració representava abans prop del 80% de les vendes! Però els últims dos anys hi ha hagut un repunt, tant del client professional (gimnasos) com de particulars, gent que es compra una bicicleta estàtica, per exemple. La crisi ens va obligar a sortir a fora, i els resultats estan arribant. Prop del 20% de la facturació és a l’estranger: tenim distribuïdor a Suècia, Finlàndia, Bèlgica, Holanda, França, Egipte, Kènia, l’Iran i Xile.

Hi ha un boom del fitnes en països emergents? En països com Egipte i Kènia, el principal client és l’administració pública: necessita màquines per a gimnasos de l’exèrcit, per exemple. Aquí proveïm aparells al Parc de Bombers de la Generalitat o a Defensa.

¿Com us diferencieu de les multinacionals líders del sector, com Life Fitness o Technogym? Servim principalment gimnasos més petits o centres esportius municipals. Els oferim un tracte de proximitat. No em sento venedor, em sento assessor. Els explico tan bé com sé com es munta un gimnàs, comparteixo la seva il·lusió. Les cadenes de gimnasos, com Holmes Place o els DIR, es decanten més per les marques multinacionals, però aquestes empreses no poden oferir el mateix nivell d’adaptació al client que Salter. Ara estem dissenyant aparells que podran tenir la carcassa personalitzada, amb una tècnica similar al videoart. També garantim un bon manteniment. Amb la crisi, molts gimnasos opten per fer contractes de lísing de tres o quatre anys, per estalviar-se la inversió de comprar màquines.

Segons EuropeActive, l’associació europea de salut i fitnes, la indústria del fitnes va moure a la UE un volum de negoci de 25.300 milions el 2014, i va superar els EUA, i el nombre d’afiliats als clubs va pujar un 9%, fins a 50,1 milions. Les administracions s’han bolcat a donar suport al fitnes per estalviar despeses futures en el sistema de salut. Pensa que fins i tot es fan sèries de televisió! Nosaltres hem col·laborat amb aparells de gimnàs de la nostra marca a la sèrie Gym Tony, de Cuatro, i a Vis a vis, d’Antena 3. És una manera alternativa de fer publicitat. Les modes al gimnàs aniran canviant, com ara l’ spinning o els entrenaments per a triatló, però la base de qualsevol entrenament sempre serà la musculació. Els gimnasos sempre tindran una sala de fitnes i tonificació.