Ryanair: com més líder, més polèmica

La fama de Ryanair és inversament proporcional al seu èxit empresarial. Molts usuaris la consideren una companyia antipàtica i incòmoda però, al mateix temps, la premien comprant els seus bitllets massivament. Gràcies a això, Ryanair és avui dia la primera aerolínia d'Espanya i d'Europa (de Catalunya no, perquè Vueling la supera).

En una dècada, la companyia irlandesa ha estat capaç de tombar poderosíssims gegants com Aer Lingus (a Irlanda), British Airways (al Regne Unit) i Iberia (a Espanya). Com ho ha aconseguit? Els anglesos defineixen la seva actitud amb una paraula: ruthless [despietats, implacables]. Ryanair no ha tingut mai cap inconvenient a semblar una companyia antipàtica en qualsevol àmbit: ja sigui amb els clients (a qui cobra qualsevol petit extra), amb la competència (va arribar a regalar bitllets d'avió als barcelonins que insultessin Iberia) i en les negociacions amb proveïdors i administracions. "Són estúpids", afirma una persona que en diverses ocasions ha hagut de negociar-hi.

Últimament l'antipatia que genera Ryanair s'ha girat en contra seva. Diversos incidents l'han posat a l'ull de l'huracà. Especialment el del 26 de juliol, quan una tempesta que queia sobre Madrid va obligar a desviar tres vols de Ryanair fins a València. Segons es va dir en aquell moment, la falta de combustible va forçar els avions de Ryanair a demanar prioritat per poder fer un aterratge d'emergència. Però aquesta versió és cada cop més contestada i, de fet, el govern irlandès (que sovint s'ha enfrontat amb Ryanair) ha publicat aquesta setmana un primer informe en què eximeix l'aerolínia de cap responsabilitat: els tres avions tenien combustible de sobres i complien la normativa europea.

Durant les últimes setmanes no han deixat de sortir notícies sobre diferents incidents protagonitzats per Ryanair: des d'avaries als motors fins a l'aparició de xinxes en un dels avions (la companyia assegura que els dos clients que es van queixar havien dormit en un càmping la nit anterior). Això va portar la ministra de Foment, Ana Pastor, a fer una dura roda de premsa criticant Ryanair, tot i que sense esmentar-ne el nom. "Low cost no pot significar low security", va proclamar Pastor. ¿Es pot dir que Ryanair sigui una aerolínea poc segura? La resposta és no. O, com a mínim, no menys que la resta.

Normes de seguretat

Cap de les persones amb les quals ha parlat l'ARA per a aquest reportatge sosté que Ryanair se salti les normes de seguretat. Fins i tot la competència ha sortit en defensa seva: "Totes les aerolínies que operen a Europa estan sotmeses a unes estrictes normes de seguretat... I segurament Ryanair les cuida encara més", va assegurar Álex Cruz, conseller delegat de Vueling, en una roda de premsa celebrada dimecres. És possible que des de Vueling vegin amb inquietud aquesta creixent associació entre low cost i inseguretat.

Alguns apunten que a Michael O'Leary li agrada anar al límit. "El model de Ryanair sempre consisteix a estar al llindar de la llei", afirmen des de Boston Consulting Group, consultora amb una divisió especialitzada en aerolínies. Però les normes de seguretat aèria són molt exigents i, per tant, qualsevol que les compleixi hauria d'estar lliure de tota sospita. Però des de Ryanair sospiten que els seus incidents es magnifiquen interessadament.

Les úniques dades de seguretat aèria que són públiques avalen aquesta tesi. Des de principis d'any, Ryanair ha registrat 11 incidències a Espanya, mentre que Iberia n'ha tingut 12, segons dades d'Aviation Herald, una web que recull tots els incidents d'aviació que hi ha al món. Espanya (a diferència de països com els Estats Units i el Regne Unit) no publica aquestes dades i, per tant, no són oficials, però els experts consultats donen per fet que són correctes. En aquest cas, la ràtio incident/passatger és molt més baixa en el cas de Ryanair, ja que la companyia irlandesa va transportar 21 milions de passatgers entre el gener i l'agost, el doble que Iberia.

Incidències

Fa dues setmanes el diari El Mundo va publicar un article en què, citant dades oficials del ministeri de Foment, s'assegurava que Ryanair havia protagonitzat més de 1.200 incidents des de principis any, una xifra que inclou des dels aterratges d'emergència fins als problemes amb maletes.

Aquest article va obrir un conflicte diplomàtic entre el govern espanyol i Ryanair, que va acusar Madrid d'haver iniciat una "inacceptable campanya per malmetre el nom de l'aerolínia". Així ho va escriure O'Leary en una furiosa carta enviada a Ana Pastor. Posteriorment, Foment va afirmar que les dades de l'article no eren certes i se'n va desentendre.

Entre els defensors de l'aerolínia hi ha el convenciment que Ryanair ha fet molt mal a l'establishment aeronàutic espanyol (format per Aena, Iberia, el Sepla -el sindicat de pilots d'Iberia- i els controladors aeris) i que ara està patint una mena de revenja.

Resultats

La crisi ha provocat que la gent prioritzi el preu cada vegada més i, en tarifes, Ryanair acostuma a ser la més barata. Gràcies a això, el lideratge de Ryanair és cada cop més ampli: entre el gener i l'agost va tenir 21 milions de passatgers, gairebé els mateixos que Iberia, Vueling i Iberia Express (la nova filial low cost ) juntes.

El preu és la clau de Ryanair i tota la seva estratègia gira al seu voltant. "Són molt bons negociant", apunta una persona que hi ha tractat. Aconsegueixen ajustar fins a l'últim cèntim en totes les partides i no els preocupa gaire aixecar el malestar entre els consumidors quan, per exemple, se'ls cobra per imprimir la targeta d'embarcament si no la porten impresa de casa.

Aquesta gasiveria es porta a l'extrem, per exemple registrant els seus treballadors a Irlanda per aprofitar els impostos baixos d'aquell país i collant els proveïdors aprofitant la seva dimensió. Durant l'última dècada han incorporat una mitjana de 25 avions anuals a la seva flota, cosa que els ha permès tenir molta força negociadora.

Sigui com sigui, de moment els resultats avalen la companyia. Mentre tot el sector lluita per la supervivència, Ryanair és una de les aerolínies més rendibles i l'últim any fiscal va registrar un benefici de 500 milions d'euros. En plena crisi, un 19% més de guanys respecte a l'any anterior.