Rut Turró: “Tenir mobilitat reduïda no vol dir que t’hagis de passar la vida en xandall”

Va començar el 1999 col·laborant a l’Índia amb la Fundació Vicenç Ferrer en tallers per a persones amb discapacitats.

El Vicenç sempre em deia: si vols ajudar les persones comença pels discapacitats, que són qui més ho necessita. Arran d’aquella experiència vaig tenir molt clar que volia engegar projectes que combinessin aquests dos vessants: tèxtil i social. Em passava sovint que amics i coneguts em preguntaven on trobar roba per als seus avis amb problemes de mobilitat i vaig veure que hi havia un problema sense resoldre. Em vaig posar a buscar propostes de roba que fos fàcil de posar i treure, però sense renunciar a l’estètica, i no hi havia oferta. La nostra idea no és crear una línia de moda, sinó més aviat oferir solucions que s’adaptin a les propostes actuals perquè les empreses convencionals del tèxtil les adoptin. Tenim una llista de vint necessitats que hem de cobrir i estem treballant per desenvolupar-les totes. Hi ha des de productes més genèrics, com un jersei, fins a uns altres de més específics, com un sistema per incorporar bosses de recollida d’orina als pantalons.

Quines traves posa el món de la moda a aquestes persones?

Tota la roba està pensada de la mateixa manera. No és una marca concreta, és que el sistema està ideat així! El que volem és que la gent tingui opcions, perquè tenir mobilitat reduïda no vol dir que hagis de passar-te la vida en xandall. El sol fet de poder-te posar la roba tu sol és una gran ajuda per a l’autoestima d’aquestes persones. Hi ha empreses de roba adaptada, però es mira molt més des de l’òptica de l’ortopèdia que des de la del disseny.

¿Creu que el fet de ser una empresa social els ha limitat l’accés a finançament?

Nosaltres vam començar amb 5.000 euros recollits a través d’una campanya de micromecenatge. A banda d’això també vam guanyar el premi Creatic del Tecnocampus i hem anat aportant capital propi. A l’inici vam tenir uns inversors, però preferien portar la producció a la Xina per tenir més marge de benefici, i això no encaixava amb la meva consciència. Nosaltres treballem amb empreses catalanes per promoure una moda quilòmetre 0 més responsable. Som una empresa, però una empresa social. Ara també busquem aixecar finançament per a R+D a través de fons públics amb un mínim de 150.000 euros. De fet, el jersei l’hem patentat i aviat tindrem categoria de pime innovadora, la qual cosa ens obrirà moltes portes a l’hora d’aconseguir una injecció de capital. Però de moment preferim no comentar la facturació.

Tommy Hilfiger acaba de treure al mercat una línia de roba adaptada per a nens amb discapacitats. ¿Les grans marques acabaran incloent en la seva oferta aquest tipus de productes?

Estic convençuda que la moda avançarà més cap a abraçar un aspecte funcional. La piràmide de població s’està invertint i hi haurà cada vegada més gent gran i dependent al món. No serà un canvi per qüestions de sensibilitat, sinó per pura lògica de mercat. Si les marques veuen que hi ha cent avis per cada tres adolescents, augmentaran l’oferta per a la gent gran. De fet, Moving Mood també s’enfoca al mercat de la silver economy [crear i produir per als més grans de 50 anys], que agafarà molta importància els pròxims anys. Al món hi ha uns 390 milions de persones amb discapacitats que són usuaris reals per a aquestes empreses.