Empreses 21/06/2015

La revolució dels molins voladors

Una nova tecnologia obté energia elevant les turbines centenars de metres, on el vent és més potent

-júlia Manresa
5 min
La Revolució Dels molins Voladors

L’energia eòlica està a punt de viure una revolució. Cada vegada estan sorgint més sistemes per aprofitar millor els elements de la natura per extreure’n energia neta i els molins tradicionals, blancs i esvelts, poden quedar antiquats en qualsevol moment. Els investigadors fa anys que busquen maneres més eficients d’obtenir energia i ja estan enllestint mètodes que deixaran sorprès a tothom.

Un dels exemples més evidents són els dònuts inflables que sobrevolen aquest reportatge, que en realitat són turbines voladores. Els molins actuals, que mai superen els 100 metres d’alçada, no són prou alts per captar els vents més forts i, per tant, que poden generar més energia i més barata als interruptors de casa. Països com Holanda, Dinamarca, Alemanya i els Estats Units ja fa temps que se’n van adonar.

Segons últimes investigacions dels principals centres de recerca i empreses tecnològiques, la manera més eficient d’obtenir energia a partir del vent és tallant la torre dels generadors, és a dir, amb turbines voladores. Així és com va néixer la tecnologia airborne wind energy (AWE), el nom que s’ha donat a l’energia obtinguda a través d’aerogeneradors voladors.

Els molins de vent tal com els coneixem ara van aportar el 20% de l’energia elèctrica que es va consumir el 2014 a Espanya. Però construir-los és car i el seu preu també creix com més alts són. El pressupost necessari per instal·lar un parc eòlic estàndard és pràcticament d’un milió d’euros. La tecnologia AWE intenta simplificar el disseny i substitueix les torres per uns cables que connecten els aerogeneradors amb ordinadors. Aquests cables permeten que les turbines arribin molt més amunt, però també que es puguin moure circularment uns quants centenars de metres si és necessari per obtenir més vent.

El disseny dels generadors AWE que s’estan provant permet eliminar els components més pesants i fer-los més flexibles i més barats de construir. A més, un molí de vent convencional aprofita habitualment entre un 30% i un 40% de la seva capacitat de generar energia perquè no agafa prou vent per funcionar al màxim rendiment. Una d’aquestes turbines voladores, en canvi, és capaç d’aprofitar el 90% de la seva capacitat de generació d’energia, ja que vola més amunt, és més flexible i s’adapta als corrents de vent.

En realitat no és un invent nou. Aquests sistemes es van començar a investigar el 2002. Aleshores només hi havia un parell d’institucions involucrades en la recerca. Però ara la tecnologia s’està accelerant. Aquesta mateixa setmana s’ha celebrat la sisena cimera anual sobre AWE a la Universitat de Delft, a Holanda. Des que es va celebrar la primera, l’any 2009 als Estats Units, el nombre d’institucions i empreses involucrades ha crescut fins a superar la setantena. Aquest últim any la Unió Europea hi ha invertit quatre milions d’euros dels seus fons de recerca i els Estats Units hi han posat nou milions més. Però la inversió privada és molt més elevada i supera els 50 milions, segons explica Roland Schmehl, enginyer aeronàutic de la Universitat de Delft i responsable del grup europeu de recerca en AWE. Companyies com Google estan entre les desenvolupadores.

Quan estiguin plenament desenvolupades, l’objectiu és que aquestes turbines puguin elevar-se a més de 200 metres d’alçada i, fins i tot, arribin al quilòmetre d’alçada. Un dels pioners que ja té el seu primer prototip en funcionament és el BAT, les sigles angleses de turbina voladora flotant. Va néixer el 2010 com una start-up nascuda al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ha desenvolupat un model amb la missió d’aportar energia a zones remotes. Actualment, i durant 18 mesos, un d’aquests dònuts voladors inflats amb heli flota sobre una de les illes d’Alaska per comprovar que pot portar electricitat a àrees on ara per ara és molt complicat i quatre vegades més car que el cost mitjà de l’energia per a les llars dels Estats Units. En aquest cas, es connecta el BAT a uns ordinadors a través d’uns cables que, de manera remota, optimitzen l’alçada en funció del vent que hi hagi. Aquest aparell flotant -que és el que surt en la imatge d’aquest article- està programat fins i tot per aterrar de manera automàtica si el clima és advers.

Google s'apunta a la cursa

En la cursa per comercialitzar la primera turbina voladora no hi podia faltar Google. El gegant tecnològic va comprar Makani Power el 2013, un grup que desenvolupava un prototip amb forma d’avió. Segons Roland Schmehl, aquest és el model més avançat i d’aquí un parell d’anys ja es podria començar a comercialitzar. L’avioneta de fibra de carboni dibuixa un recorregut circular i també es controla de manera remota. Cada aparell pesa com un cotxe Mini.

Encara hi ha un tercer model, més fidel a la idea original amb què es va començar a desenvolupar la tecnologia AWE. Es basa en la manera com els estels aprofiten el vent per generar moviment, com fan els que practiquen kitesurfing. En aquest cas, hi ha dues empreses que han desenvolupat els prototips: Ampyx i E-Kite. L’última és un projecte d’origen alemany que ja s’ha provat en vaixells als quals els genera l’energia necessària per funcionar. E-Kite es va constituir l’any 2010 i, segons va explicar el seu conseller delegat Alexander Bormann a principis de l’any passat a la cadena nord-americana CNN, es començarà a comercialitzar l’any 2016.

Veient aquestes opcions els investigadors arriben a una conclusió clara: en menys de cinc anys es començaran a veure els primers prototips en parcs eòlics i zones allunyades dels nuclis urbans, pronostiquen. Més enllà, segons l’enginyer Roland Schmehl, en menys d’una dècada podran començar a substituir els molins convencionals i, més a llarg termini, si se’n prova del tot l’eficàcia, no serà estrany veure’ls sobrevolar zones habitades. De moment, però, encara hi ha dos factors clau que han de millorar: primer, la flexibilitat dels materials fa que la seva vida sigui més curta que la dels molins actuals, que poden durar fins a trenta anys, i, segon, les tècniques d’enlairament i aterratge.

Espanya va presumir durant la primera dècada del 2000 de ser una potència mundial en energia eòlica. De fet, el 2013 l’Estat es va convertir en el primer país on l’energia generada amb vent es convertia en la principal font, amb un 20,9% del total i per sobre del 20,8% de la nuclear. A més, l’Associació d’Empreses Eòliques ressalta que Espanya és el quart país del món en potència instal·lada, el cinquè en patents eòliques i el tercer exportador d’aerogeneradors a Europa. Segons dades d’aquesta associació, el sector exporta tecnologia per valor de 2.000 milions anuals, s’inverteixen 85,5 milions més a l’any en recerca i aporta de manera directa i indirecta 2.623 milions al PIB.

Al costat d’aquestes dades, contrasta el fet que Espanya sigui un dels pocs països europeus que no han invertit en tecnologia AWE. L’únic que hi ha és un professor d’enginyeria a la Universidad Carlos III de Madrid, Gonzalo Sánchez Arriaga, que fa tres mesos que intenta començar una línia de recerca.

el creixement exponencial i sostingut que el sector eòlic havia viscut a Espanya des del 2000 es va frenar en sec l’any passat. La nova potència instal·lada en energia eòlica va retrocedir vint anys. “No sorprèn que un estat que abandona les tecnologies que ja funcionen no inverteixi en nous projectes”, diu Jaume Morron, gerent de l’associació catalana d’empreses del sector, EolicCat, que reconeix que desconeix aquesta tecnologia.

Per a l’enginyer Roland Schmehl també es “curiós” que un país amb el potencial eòlic com el d’Espanya no s’hagi interessat per aquesta tecnologia. “És cert que en la fase en què està necessita molta inversió inicial i se n’ha de provar del tot l’eficàcia”, admet, però recorda que per poder utilitzar els actuals molins de vent van caldre 30 anys d’investigació. En cas d’èxit, doncs, seran empreses com Google les que en recolliran els fruits.

stats