OPINIÓ
Empreses 05/05/2013

Res de solidaritat, Interès comú

Jordi Alberich
2 min

El debat respecte al paper d'Alemanya en la crisi de la zona euro s'ha intensificat en les darreres setmanes, però, sobretot, ha anat agafant una dimensió que va més enllà de com està gestionant l'economia europea. Amb el que ens trobem, i de manera creixent, és amb reflexions elaborades des de lectures morals i històriques del tarannà alemany. Mentre que uns hi veuen totes les virtuts, altres hi veuen una repetició dels seus mals històrics, de la seva voluntat de sotmetre Europa. En aquest debat la paraula que més s'empra, des d'una i altra banda, és solidaritat . Per uns, Alemanya és avui més solidària que mai. Per altres, ha renunciat del tot a aquella solidaritat tradicional amb els països perifèrics d'Europa. Crec que aquesta controvèrsia mostra algunes mancances.

Per una banda, la moneda única ha introduït Europa en una nova etapa, en què ja no serveixen vells instruments o conceptes que sí que varen resultar eficaços durant dècades. Per tant, els comportaments dels estats membres fins a l'entrada en vigor de l'euro no poden servir de referència per avaluar el que fan avui.

Per altra banda, la qüestió no és la solidaritat, sinó l'interès comú. El que ens ha de fer moure és com satisfer els interessos de tots plegats, que, encara que no ho sembli, a mitjà termini són bastant coincidents. Deixem el concepte de solidaritat -sempre confús- per a altres situacions. Avui, simplificant, el repte és de quina manera els deutors del sud tornarem el deute als creditors del nord. L'embolic és responsabilitat de tots: de deutors i creditors. I la sortida també interessa a tots.

Per sortir d'aquest atzucac, l'ideal seria que algú, per exemple un president europeu escollit directament, representés l'interès comú de tots els ciutadans europeus. No és el cas. Tampoc ens trobem amb la tradicional dinàmica d'equilibri entre estats, ja que avui Alemanya no té cap contrapès. En això, la feblesa no és dels alemanys, és dels altres que hem anat passant de bisbes a escolanets . La feblesa alemanya consisteix a imposar una política que debilita de tal manera el món meridional que acabarà afectant-los a ells i al mateix projecte europeu. La situació no és senzilla, però apel·lar a la solidaritat no serveix per a gaire. No és el que necessitem.

Economista

stats