IMMOBILIARI
XAVIER GRAU

Renta Corporación torna a la borsa amb humilitat i entonant el ‘mea culpa’

La companyia espera l’entrada de fons internacionals en la seva nova etapa després de l’esclat de la bombolla

Renta Corporación ha tornat a cotitzar a la borsa aquesta setmana després de 19 mesos amb la cotització suspesa i un concurs de creditors que va poder retirar gràcies als acords amb la banca. El retorn ha sigut positiu. Va debutar dijous amb el títol a 0,57 euros i va pujar un 150,4% només el primer dia. Divendres va baixar un 8,28%, però tot i això va tancar a 1,330 euros, més del doble del valor amb què va debutar. La companyia actual no té res a veure amb el que era abans d’esclatar la bombolla immobiliària. En els anys bons la facturació s’acostava als 1.000 milions d’euros i tenia guanys anuals de 30 milions. Ara, després de l’aprimament, preveu una xifra de negoci de 200 milions i uns beneficis al voltant dels sis milions. La plantilla s’ha encongit: ara queden només 27 persones. Fins i tot la seu social s’ha reduït. Ara només ocupa una part d’una planta de l’edifici de Via Augusta amb Ganduxer. El president, Luis Hernández de Cabanyes, també ha reconegut implícitament que la seva remuneració i la de la resta del consell i directius ha baixat.

En el fons és adaptar-se a una nova realitat. Amb molta humilitat i reconeixent els errors que es van cometre per no tornar-hi a caure. “Ara som una companyia molt més curosa i austera”, diu Hernández de Cabanyes. També s’ha modificat una el negoci. Es manté l’activitat tradicional de comprar edificis per rehabilitar-los i tornar-los a posar al mercat, amb una rotació molt alta dels actius i importants plusvàlues. La companyia té el know-how d’aquest negoci. Però ara el limita a operacions petites, d’entre un i deu milions.

El canvi és en un altre negoci, més pròxim a la intermediació. Són operacions de més de deu milions d’euros. La compra la fa algun altre operador, però de la mà de Renta Corporación, que hi posa el seu coneixement per a la transformació de l’actiu. “També arrisquem i hi posem diners”, remarca Hernández de Cabanyes, perquè s’inverteix en la rehabilitació, la transformació, els estudis o la divisió horitzontal. Són operacions que ja s’han començat a fer aquest mateix any, per exemple, amb l’edifici Estel de Barcelona -l’antiga seu de Telefónica a l’avinguda Roma- o el de rambla Catalunya 19, la seu de la conselleria d’Economia.

L’estructura financera de la companyia ha canviat totalment. Els costos de personal s’han reduït un 35% des del 2009. Els fons propis ja no són negatius. I el deute se situa en uns 16 milions d’euros, amb la intenció de no tornar a caure en el palanquejament excessiu, diu David Vila, vicepresident i conseller delegat.

La raó més important per la qual la companyia ha pogut sobreviure al sotrac i fins i tot tornar a la borsa és l’acord amb els creditors. Dacions en pagament i capitalització del deute. Això ha fet canviar també la composició accionarial de la companyia. Luis Hernández i altres directius tenen un 32% del capital. Blas Herrero un 8% i altres accionistes significatius un 7%. A la borsa hi ha un 39% de les accions. I han entrat uns nous accionistes: la banca creditora, que en té un 14%. L’acord per sortir del concurs va fer que els bancs acceptessin convertir part del deute en capital. ING té un 3% del capital, Caixa Geral un 2%, el Popular un 3% i la Sareb -el banc dolent - gairebé un 5%. Aquests bancs estan ara en el capital i potser algun dia podran vendre les seves participacions sense pèrdues. Altres no han volgut esperar, com Deutsche Bank, a qui li tocava un 2,77% del capital però el va vendre a un parell d’accionistes.

La posició és còmoda, però els directius de Renta saben que el sector immobiliari espanyol i, especialment, Barcelona són al radar dels inversors internacionals. No estan en tractes concrets, però creuen que podran captar capital internacional. S’hi han interessat inversors de l’Amèrica Llatina, nord-americans i algun d’asiàtic. Fins i tot amb voluntat de control.