Els Reis d'Orient portaran tauletes

Noemí Simó té 34 anys, viu a Arenys de Mar i treballa de gerent en una cooperativa agrària del Maresme. Ella i el seu marit tenen els ingressos justos per pagar la hipoteca i fer front a les despeses diàries, però quan arriben els Reis no s'estan de comprar regals per a la seva filla, de quatre anys. "Aquest any m'ha demanat roba per a les nines, coses de princeses, (disfresses, collarets, maquillatge...), qualsevol article que tingui relació amb el Doraemon, un trencaclosques, que li agraden molt, i sobretot el Blu Blu i el Biri Biri, els ninots estrella d'aquest any", explica la Noemí mentre la seva filla s'entreté jugant amb la seva tauleta. Mar Ortiz, de Premià de Mar, té la mateixa edat que la Noemí i també és mare d'un nen de quatre anys. "Ens ha demanat principalment cotxes, pàrquings, tallers de reparació i motos -diu la Mar, administrativa i amb un sou de mileurista-. Pel nostre compte hem comprat contes, un micròfon i un Meccano", afegeix.

Els casos de la Mar i la Noemí, dues famílies d'ingressos mitjans de les rodalies de Barcelona, són un exemple que a l'hora de comprar regals de Reis pocs pares s'estan de comprar els desitjos dels seus fills, i fan que el sector de les joguines sigui relativament estable. Almenys així ho creu Jordi Canet, un empresari de Sabadell que l'any 2007, poc abans que s'iniciés la crisi, va decidir crear juntament amb els seus germans una companyia dedicada al disseny i la producció d'articles i joguines electròniques per a nens.

Un nínxol atractiu

"El mercat de la joguina té una cosa bona i una dolenta: la dolenta és que t'ho jugues tot en la campanya de Nadal i Reis, i la bona és que els pares s'estaran de tot excepte de comprar regals per als seus fills", insisteix Canet, director comercial i cofundador d'Ingo Devices.

Ubicada al polígon de la Zona Hermètica de Sabadell, l'empresa, que va començar fabricant MP3 i dispositius electrònics de marca pròpia a la Xina, factura avui 25 milions d'euros i exporta prop de dues terceres parts de la seva producció, principalment tauletes, càmeres i altres complements electrònics ambientats en personatges infantils famosos, com la gateta Kitty i la cantant Violetta. El secret? Haver encertat en el nínxol de mercat del sector joguines que més ha crescut en els últims anys, el de l'electrònica.

Segons dades de la consultora NPD, el consum de productes electrònics infantils en el mercat espanyol ha crescut un 66% en els tres primers trimestres de l'any, en comparació a altres categories que cauen, com les nines (-12%) i els jocs i puzles (-6%). "I a aquestes dades encara falta afegir-hi els resultats d'aquesta campanya de Nadal", diu Canet. L'Associació Espanyola de Fabricants de Joguina (AEFJ) confia que les compres d'última hora aquest cap de setmana aconsegueixin millorar lleugerament, entre un 1% i un 2%, la facturació de l'any anterior, que va oscil·lar en els 1.100 milions d'euros (una caiguda interanual de l'11%). Malgrat l'optimisme de la patronal, Canet constata un hàbit que amb la crisi ha vingut per quedar-se: "La gent retarda cada cop més el moment de comprar els regals dels nens. Al novembre a penes hem tingut vendes. Aquesta campanya ha despertat molt tard".

Una de les estratègies adoptades per Ingo per diversificar el risc i diferenciar-se d'altres fabricants ha estat apostar per les llicències de marques comercials, "una estratègia que també han adoptat gegants del sector de la joguina en els últims anys, com Lego" (que té jocs basats en Star Wars i les Tortugues Ninja,per exemple), diu Canet. Ingo té actualment set llicències de marca diferents per a diversos països europeus, entre les quals Minnie Mouse, Violetta, Kitty i les nines Monster High. La producció de les tauletes i dispositius es fa a la Xina, però tant el disseny com la programació del software i aplicacions es duen a terme a Sabadell.

Jocs de nenes

Un dels principals diferenciadors de l'empresa, que ha vist créixer la facturació en els últims 3 anys, respecte a la competència són els seus programes de seguretat i control parental, com per exemple "que la tauleta s'apagui sola després d'una hora de joc", explica Canet mostrant orgullós l'últim producte de la companyia: una tauleta-karaoke de color rosa inspirada en la Violetta, la protagonista d'una sèrie per a adolescents del canal de Disney, que ha estat un èxit als països llatins. "És més fàcil crear aquests tipus de productes electrònics per a nenes que per a nens; els nens tenen menys ídols, són menys subjectes al fenomen fan", observa el cofundador d'Ingo Devices, que va començar amb llicències locals com les Tres Bessones i Ágatha Ruiz de la Prada. Haver apostat per marques globals els ha permès consolidar la internacionalització.

Segons xifres de l'AECJ, les exportacions del sector espanyol de la joguina van superar els 279 milions d'euros fins al setembre, fet que suposa un increment del 6% respecte al mateix període l'any 2012. Les categories més demanades a l'exterior són les nines, amb exportacions per valor de 49 milions d'euros, sobretot pel mercat rus, segons destaca la patronal. La província d'Alacant continua al capdavant de l'exportació de joguines de l'Estat, amb un auge del 7,1% en les seves vendes, sobrepassant els 99 milions d'euros. No obstant, "ja fa anys que els fabricants alacantins van tancar les seves plantes per anar-se'n a produir a la Xina", explica Gabriela Casals, restauradora de joguines i propietària de la botiga de nines Les Golfes, a Barcelona. Entre les marques de nines alacantines que es venen a la seva botiga hi ha Antonio Juan, Berenguer i Famosa, que després d'estar a punt de fer fallida ha aconseguit refer la seva posició com a principal fabricant de joguines de l'Estat, amb una facturació de 209 milions d'euros. Casals assegura que els pares segueixen comprant nines, "sobretot per a nenes que acaben de tenir un germà petit", però admet que l'impacte de la joguina electrònica ha fet molt mal. El preu mitjà d'una nina a Les Golfes és de 35 euros, mentre que el paquet de tauleta i karaoke de la Violetta costa entorn dels 100 euros.

"El repte de la joguina electrònica, però, és que no sabem com anirà l'any que ve, perquè una tauleta pot quedar obsoleta en qüestió de tres mesos", diu Canet. Ingo destina un 2% de la facturació a R+D i cada any assisteix a les fires de la joguina més importants per créixer al mercat europeu.

"Amb tanta estacionalitat i incertesa és crític assegurar un bon finançament -afegeix-. No és normal, doncs, que el principal deutor de moltes empreses espanyoles en aquests moment sigui Hisenda, pels retards en el pagament de l'IVA", conclou.