01 El líder de mercat català i espanyol, Mercadona, va inciar el 2008, just abans de la crisi, un canvi d'estratègia destinat a reduir costos i ajustar preus. El seu lema, "Sempre preus baixos", li ha permès augmentar en facturació -un 7% en l'últim any- tot i la crisi. Basen el seu model en la importància de la marca blanca, un assortiment limitat i una política estricta de contenció de costos.
02 La cadena de súpers catalana Caprabo ha decidit competir en preus, sense renunciar a la varietat de l'assortiment. Volen treure's la imatge de cars i per això han abaixat el preu a 2.000 productes de manera permanent. Empresarialment, l'ajust es farà únicament a costa del benefici. És a dir, a diferència del que va fer Mercadona, no es disminuirà l'assortiment ni es modificarà cap producte.
03 El Corte Inglés té el mateix problema que Caprabo: un posicionament de preu elevat, i de qualitat. Els responsables de l'empresa van decidir aprofitar aquesta segona part de la seva reputació, però van rebaixar preus. "Ara pots comprar a El Corte Inglés pel mateix preu", van anunciar.
04 El cas extrem és el dels súpers de hard discount , com Lidl, que tenen obsessió per "eliminar despeses sense valor afegit", segons el director financer de l'empresa, Ferran Figueras.
