GLOSSARI
JORDI FABREGAT

Ràting

Ja deveu haver sentit que l'agència Standard & Poor's ha rebaixat el ràting del deute emès tant per Espanya com per Catalunya. Ara l'Estat està valorat en BBB+ i Catalunya en BBB-. D'entrada, hem d'explicar que les agències de ràting són unes entitats que es dediquen a qualificar països, institucions i emissions de deute. Això vol dir posar una nota que només mesura una característica: la probabilitat de fallida de l'emissor o, dit d'una altra manera, que l'inversor no cobri el que li han promès. Per fer-ho, estudien els ingressos futurs, el nivell de deute i moltes variables més de l'ens avaluat. I, després, n'emeten una opinió.

Nosaltres som lliures de seguir o no aquesta opinió. D'aquí que les agències s'hagin deslliurat de pagar en els nombrosos plets interposats pels inversors que han perdut diners seguint els seus consells. La millor nota és AAA, i d'aquí van baixant a AA, A, BBB, BB, B, CCC, CC i C. A més, cada nivell té tres petits subnivells als quals els posa un signe +, cap signe o un signe -. Per exemple, tenim A+, A i A-.

Si haguéssim d'invertir en un títol de renda fixa, exigiríem una rendibilitat que es correspongui amb el risc d'insolvència. Com més risc hi ha, més gran és la rendibilitat que s'exigeix i, esclar, més alt és el cost per a l'emissor. De manera que la nota que ens posin afectarà el cost del deute.

El límit de l'aprovat és BBB-. Entre AAA i BBB-, tots dos inclosos, hi ha la primera divisió. Des de BB+ fins a l'abisme hi ha els suspesos. I ja sabeu quina és la diferència entre la primera divisió i la segona, oi?

Jordi Fabregat és director del màster executiu en finances d'Esade