A. RODÉS

Rastrejar el món a la recerca del successor d'una herència

El despatx francès Coutot-Roehring, líder mundial en genealogia successòria, acaba d'obrir una oficina a Barcelona per oferir els seus serveis de recerca del successor legítim d'una herència en cas que el difunt no hagi deixat testament. Al mercat espanyol no tenen gairebé competidors

Rastrejar el món a la recerca del successor d'una herència / FRANCESC MELCION Zoom

Actualment a Catalunya 7 de cada 10 herències es queden sense adjudicar, ja sigui per falta de testament o per no aconseguir trobar els successors. Això a finals d'any suposa una xifra estimada de prop de 20 milions d'euros -100 al total del conjunt espanyol- que normalment acaba anant a parar a mans de l'Estat o dels bancs per la via de la subhasta pública. Amb l'objectiu d'accelerar la recerca de l'hereu, el despatx francès Coutot-Roehrig, líder mundial en genealogia successòria, acaba d'obrir la seva primera oficina a Barcelona, des d'on pretén captar el mercat emergent espanyol.

"A Espanya no tenim pràcticament cap competència", diu Marco Lamberti, director de Coutot-Roehrig al nostre país. Els interessats a sol·licitar els seus servei solen ser professionals que davant la defunció d'una persona que no ha deixat testament tenen necessitat de resoldre el problema de l'herència. "Per exemple, un administrador de finques, que ha de saber a qui ha de cobrar les despeses de manteniment d'un pis després que en mori el propietari", explica Lamberti. Un altre cas poden ser advocats que s'ocupen de gestionar una herència familiar de la qual es desconeix el successor, o que per algun motiu el testament del difunt hagi quedat nul. "La defunció d'una persona és un esdeveniment públic, s'anuncia a molts llocs. Així que molta gent pot acudir a nosaltres", conclou Lamberti.

Mètode centenari

Un cop rebuda la petició, l'equip de genealogistes posa en marxa la investigació, basada en mètodes detectivescos propis i en una extensa base de dades (la més gran del món després de la del Pentàgon dels EUA, assegura Lamberti), fruit de més de cent anys d'experiència en el sector. Coutot-Roehrig es va fundar el 1894 i dóna feina a 250 persones arreu del món. "Som l'únic despatx que garanteix el 95% d'èxit a l'hora de trobar l'hereu", assegura Lamberti. Coutot-Roehrig té oficines pròpies a França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica, Polònia i els EUA, on la competència és extensa i molt agressiva en preus, i a part treballa amb una extensa xarxa de col·laboradors locals.

Un cop detectat el successor, Coutot-Roehrig reté una comissió sobre el valor net de l'herència, és a dir, després de deduir impostos, despeses notarials i liquidar els actius immobiliaris i patrimonials. En molts casos, les herències consisteixen en habitatges o edificis en una ciutat diferent de la residència del successor, i aquesta empresa s'encarrega de vendre'ls perquè l'hereu pugui cobrar en líquid. Lamberti recorda el cas recent d'un pagès d'un petit poble del Pirineu que va resultar ser l'hereu d'un pis a París valorat en més de mig milió d'euros.

Generar confiança

"La gent mostra certa incredulitat quan un dels nostres especialistes els contacta per comunicar-los que tenen dret a una herència que desconeixien -diu Lamberti-. Un cop ens hem guanyat la seva confiança, els hereus tenen tota la llibertat per decidir si volen firmar un contracte amb nosaltres o no", conclou.

L'oficina de Barcelona té cinc treballadors i gestiona prop de 150 expedients a tot l'Estat. Lamberti veu moltes similituds entre el mercat espanyol i l'italià, on Coutot-Roehrig està present des de fa anys, com l'elevada burocràcia en la tramitació d'herències i els vincles migratoris amb l'Amèrica Llatina. L'obstacle principal aquí són les diferències de lleis entre autonomies, com l'impost de successions, que a Catalunya és molt alt, "tot i que a França encara ho és més", diu Lamberti. "És fotut que un cosí de sisè grau hagi de pagar gairebé un 60% d'impostos sobre una herència que desconeixia, però sempre és millor alguna cosa que res", afirma. La llei francesa permet buscar successors fins a la sisena generació [en grau col·lateral, és a dir, seguint la línia de cosins, i no en grau ascendent o descendent], mentre que al nostre país només permet heretar fins a la quarta. "Això redueix el nostre mercat", es lamenta Lamberti.