OPINIÓ
JOSEP OLIVER

Raons per a l'optimisme

Sóc conscient que amb tot el que està passant i després de la malastrugança provocada per l'última Enquesta de Població Activa (EPA), parlar de millora sembla que està fora de lloc. Però l'economia té aquestes coses: el que es percep és, sempre, parcial. I el que està passant és que comencen lentament a esvair-se els terribles estralls de la crisi de confiança que es va encetar a mitjans 2011, com demostra la intensa reducció de les primes de risc. Així, l'estat espanyol acaba de col·locar vora 4.500 milions d'euros de deute al tipus d'interès més baix des de... l'any 2009! És a dir, un 2,247% a 3 anys, un 2,709% a 5 anys i un 4,376% a 15 anys. A més a més, Portugal ha pogut efectuar la primera emissió a 10 anys des de la seva intervenció i la demanda sobre els 3.000 milions d'euros oferts va superar els 10.0000 milions.

Què està passant? Ja vaig avançar els efectes benèfics de l'actuació de les autoritats japoneses, que, amb la Fed i el Banc d'Anglaterra, estan inundant de liquiditat els mercats internacionals. Però l'adquisició de deute espanyol o portuguès només és possible perquè hem recuperat la confiança internacional.

La terrible recessió que ha patit el mercat laboral català, i espanyol, des del juny de 2011 va ser el resultat de la falta de credibilitat dels mercats financers internacionals sobre el nostre futur. I això perquè, enmig d'eleccions i estèrils debats polítics, no es prenien les mesures que calia adoptar. La desconfiança que vam patir es va traduir en una fugida de capitals, que va apropar l'economia espanyola a la fallida exterior. Potser el país no era conscient que el juliol passat estàvem tan a prop d'una catàstrofe. Amb massa frivolitat es discutia la possibilitat de sortir de l'euro, que hauria acabat de desballestar una economia que es mantenia difícilment dempeus.

Estem sortint d'aquest segon malson. Sembla que caminen pel bon camí, encara que el ciutadà encara no ho percebi. Vigilem perquè els nostres polítics no tornin a malmetre la desitjada, encara que inevitablement lenta, recuperació. Perquè no hi ha cap certesa que, després d'aquesta segona recessió, si no fem les coses bé, no en tinguem una tercera. No hi ha res escrit.

Catedratic d'Economia Aplicada de la UAB