Empreses 27/05/2017

Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya el 2016

Les gairebé 300 persones de consells d’administració de les cotitzades catalanes van guanyar 68 milions el 2016, un 8% més

Xavier Grau
4 min

GAIREBÉ 230.00 EUROS és el que cobren de mitjana els membres dels consells d’administració de les empreses catalanes que cotitzen en borsa, sense comptar el mercat alternatiu borsari (MAB), la borsa de les pimes. Una quantitat mitjana que va pujar un 7,9% el 2016 respecte a l’any anterior, segons les dades presentades per les mateixes companyies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La retribució mitjana puja respecte al 2015, però no respecte al 2014, quan el sou mitjà va ser de 374.000 euros.

Perquè parlar de mitjanes potser no és adequat en aquest cas. Per exemple, en el cas del 2014 hi va haver dos fets que van disparar les remuneracions: la indemnització milionària que es va endur Joan Maria Nin quan va deixar CaixaBank, i la prima que van cobrar els executius d’Applus per la sortida a borsa. De fet, de les 25 cotitzades catalanes, vuit van rebaixar la remuneració global als seus consells d’administració, i entre elles hi ha quatre de les sis empreses catalanes que formen part del selectiu Íbex-35, inclosos els dos grans bancs, CaixaBank i Sabadell, amb una retallada d’un 7,8% i un 3,6%, respectivament. Entre les de l’Íbex-35, Abertis també va rebaixar les remuneracions, amb un 9,4% menys de sou. Així, mentre que en el conjunt de les cotitzades catalanes les remuneracions van pujar gairebé un 8%, en el cas de les catalanes de l’Íbex l’augment va ser de només un 1,9%. Això sí, els consellers de les grans cotitzades estan més ben pagats: la remuneració mitjana entre les catalanes de l’Íbex es va situar en 325.000 euros.

Les catalanes del selectiu espanyol se situen entre les cotitzades que van destinar més diners a remunerar els seus consells d’administració. Així, l’empresa catalana que més va gastar en aquest concepte és Gas Natural, amb 7,7 milions, seguida de CaixaBank amb 7,2 milions i el Sabadell amb 7,1. Després, segueixen en el rànquing altres companyies que no formen part del selectiu, com Catalana Occident (5,9 milions) i Colonial (5,7 milions).

En el rànquing personal (que inclou els principals executius d’empreses cotitzades amb seu social a Catalunya i alguns que són catalans però que estan en empreses de fora, com Antoni Brufau, president de Repsol, o Sol Daurella, de Coca-Cola European Partners) sis del top ten d’executius que més cobren són de l’Íbex, però la llista l’encapçala el primer executiu d’Applus, la companyia de certificacions i ITV, Fernando Basabe. Després venen el conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, el president de Repsol, Antoni Brufau, i el president del Sabadell, Josep Oliu, tots ells de l’Íbex. En el cinquè lloc se situa Eduardo Sanchiz, d’Almirall.

En aquest rànquing es poden veure variacions anuals dels sous que criden l’atenció, i que en molts casos responen a fets extraordinaris. Per exemple, el 462% d’augment en la retribució de Carlos Manuel Jarque (FCC) o el 282% de Julio Rodríguez (Ciments Molins). Tots dos van arribar al càrrec a meitat de l’exercici anterior i, per tant, la comparativa es dispara perquè el 2016 va ser el seu primer exercici sencer.

.

També són cridaners alguns descensos, com el de Fernando Basabe, en no comptabilitzar el 2016 la prima que sí que va tenir el 2015, o el de Joan Molins, en haver deixat les funcions executives en mans de Julio Rodríguez. Entre els augments sense fets extraordinaris destaca el dels dos primers executius de la immobiliària Colonial, el president, Juan José Brugera (+50%), i el seu conseller delegat, Pere Viñolas (+43%). El rànquing, tal com es veu al gràfic, només recull la remuneració total anual i la seva variació respecte a l’any anterior, però en alguns casos hi ha una remuneració diferida en forma de pensions. Els que tenen més drets acumulats per aquest concepte són els dos primers executius del Banc Sabadell, Josep Oliu i Jaume Guardiola, i el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, amb 1,4 milions, 2,4 milions i 1,1 milions, respectivament.

Comparant amb els directius espanyols, les retribucions dels consells d’administració de les cotitzades catalanes són inferiors. La mitjana de la retribució dels consellers de totes les cotitzades espanyoles es va situar el 2016 en 336.000 euros, quan la mitjana de les cotitzades catalanes va ser de 230.000 euros. Però la tendència va ser oposada. Mentre que a Catalunya les retribucions van créixer un 8%, en el conjunt de l’Estat van baixar un 6,3%. Passa el mateix si s’analitzen les companyies de l’Íbex-35 a tot Espanya, on el sou mitjà dels consellers el 2016 va ser de 541.000 euros, un 1,7% menys que l’any anterior, mentre que la mitjana de les empreses catalanes de l’Íbex es va situar en 325.000 euros (un 1,9% més).

Així, la diferència entre el selectiu català i l’espanyol és notable: l’Íbex català cobra un 40% menys. No hi ha cap executiu català entre els 20 que més cobren de tota la borsa espanyola. Per triar un sector, Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, va cobrar 3,3 milions, lluny dels 9,3 milions que va rebre Ignacio Sánchez-Galán, primer executiu de la seva competidora Iberdrola.

La mitjana de les retribucions dels alts executius de les empreses cotitzades multiplica per vuit el sou mitjà dels empleats d’aquestes companyies. Segons dades de la CNMV, el sou mitjà dels empleats de les empreses que cotitzen en borsa a Espanya és de 45.768 euros a l’any, molt lluny de la mitjana de 336.000 euros anuals que van guanyar els consellers. Aquestes retribucions dels consellers passen diversos filtres. El codi de bon govern de les cotitzades diu que la remuneració ha de tenir per objectiu “atraure i retenir els administradors de perfil desitjat”. Les empreses, però, han d’evitar riscos i per això solen estar dotades d’una comissió de nomenaments i una de retribucions. A més, les remuneracions s’han de comunicar a la CNMV i s’ha de sotmetre l’informe corresponent a votació de la junta general d’accionistes.

Albert Pascual, professor del màster de recursos humans de l’OBS Business School, considera que la gran diferència de retribucions entre els consellers i alts directius i la resta d’empleats es produeix en gairebé totes les empreses, “malgrat que això no és excusa perquè hi hagi aquestes grans desigualtats”. En aquest sentit, creu que seria bo un repartiment “més equitatiu”, però assegura que en l’alta direcció es fan “fitxatges de primeres espases, com passa en el futbol”, que encareixen les retribucions. Respecte als empleats, aquest expert defensa una política retributiva basada en una bona descripció del lloc de treball i en una correcta valoració dels perfils.

stats