-A.R

Ramon Gabarró:“La gent pensa que talar un arbre és dolent”

Director general de Gabarró Germans i president de la Confederació Catalana de la Fusta

Gabarró Germans va ser fundada el 1907 pel seu besavi. Què era Gabarró llavors i què és ara? El meu besavi va muntar una fàbrica de cotxes i carretes, però després de la Guerra Civil, amb l’autarquia i les dificultats per importar, s’utilitzava molta fusta local i va fer un canvi de negoci. Compraven boscos i venien la fusta en brut. El creixement fort, amb l’obertura del primer magatzem de fusta, a Polinyà, és a partir dels anys seixanta, amb els plans de liberalització: les empreses poden començar a importar fusta de fora, apareix la fusta llistonada, el contraplacat… Nosaltres comprem fusta a l’exterior, li donem un valor afegit i la venem.

Què passa amb la fusta local que cal importar?És cert que cada vegada tenim més fusta del nord d’Europa, els EUA i l’Amèrica del Sud. Aquí a Catalunya no es produeix fusta de qualitat. I això depèn de fer una gestió forestal adequada. Com que no és rendible econòmicament, no s’inverteix. Hi ha assecadores importants, però sobretot la fusta local es destina a embalatge i palets. Tradema [fabricant de taulers], de Solsona, per exemple, va tancar fa poc. Bàsicament ha sigut un tema de qualitat. Sense gestió forestal no hi ha arbres que creixin rectes, amb un bon diàmetre.

¿Hi ha prejudicis contra la tala de fusta?La fusta és una reserva de CO, és un material més renovable i ecològic que l’alumini i el plàstic. Però aquí falta la cultura de la fusta, la gent pensa que talar un arbre és dolent. La fusta és un material que consumeix poca energia en transformar-se. Als països nòrdics hi ha més cultura del bosc.

Actualment Gabarró té 5 magatzems a tot Espanya i 90 treballadors, i està en fase d’expansió internacional. Com han superat la crisi inmobiliària? Entre el 2007 i el 2011 la facturació va caure a la meitat. Vam passar de 150 treballadors a 75! Alhora vam obrir a Madrid i vam començar a vendre a l’exterior. En veure venir la crisi, ens vam avançar, vam anar reduint infraestructures. Tot plegat era insostenible. Pel camí hem vist tancar moltes empreses i aquest buit ens ha permès créixer. Ho hem fet menys malament que els altres, i ara, en el moment en què la situació comença a millorar, hem premut l’accelerador.

Acabeu de llançar un nou model de parquet laminat. Com feu les innovacions? Nosaltres sempre hem innovat, si no ho féssim, encara estaríem fent carros! No només pel que fa al producte, sinó també en els processos, i això ens ha diferenciat de la competència. Tenim gent ben formada i hem apostat per la gestió dels magatzems amb radiofreqüència, el servei online... La logística és bàsica per saber què tenim i què no tenim, per estalviar costos i per donar un bon servei al client.