Autor de 'No hi ha crisi! (si tu vols)'
A. RODÉS

Ramon Badia: "En una crisi cal prioritzar mesures per generar liquiditat"

Ramon Badia: En una crisi  cal prioritzar mesures  per generar liquiditat" Perfil / RUTH MARIGOT Zoom

Ramon Badia es presenta a la redacció de l'ARA amb corbata fosca i vestit jaqueta blau marí, reafirmant la imatge típica dels auditors. L'any 2009, aquest economista i auditor de Lleida va decidir abandonar el seu càrrec de gestió en una empresa de maquinària pesant i establir-se pel seu compte com a assessor financer. La majoria dels seus clients són pimes de sectors tan diversos com la construcció, el tèxtil o el ramader. Observant com aquestes empreses intenten sobreviure en el context de crisi i aprofitant que havia d'escriure la seva tesi de final de màster a la Universitat de Lleida, Badia es va animar a publicar una mena de manual que ajudés les pimes a diagnosticar l'evolució del seu negoci i a configurar un pla d'acció per anticipar- se a les circumstàncies negatives de crisi. El resultat és No hi ha crisi! (Si tu vols) , que publica Editorial Pagès.

El seu llibre no deixa de ser una guia bàsica de comptabilitat i màrqueting d'escola de negocis. ¿Veu una falta de formació empresarial en els directius de les nostres pimes?

Més que un problema de formació, es tracta d'un problema de falta d'informació. Com a assessor d'empreses, em vaig adonar que moltes empreses desconeixen quin és l'estat del seu negoci. No s'aturen a mirar quants diners guanyen amb les vendes, o com està estructurat el seu deute. I tota aquesta informació es pot trobar en el compte de resultats i el balanç. Han de veure que amb aquests documents podran diagnosticar i prendre determinades mesures, sense les quals segurament el negoci tancarà. I això en els petits empresaris és encara més dramàtic, perquè molts s'hi juguen el seu patrimoni personal.

Tota aquesta informació és obligatòria i està al seu abast...

La majoria de pimes del nostre país són petites i familiars. La propietat es concentra en una persona o en dos socis, i ho fan tot entre ells. Moltes tenen un assessor fiscal, però no un financer, i això és molt més important del que es pensen, perquè en l'evolució d'una empresa és clau veure com es finança. La petita empresa ha anat fins ara molt a cegues. Els ha faltat professionalitzar-se. En temps de crisi, han vist que moltes dinàmiques ja no valen. Prenen mesures dirigides a incrementar les vendes o el resultat, però si s'aturessin a analitzar el compte de resultats, entendrien que el que cal ara és prioritzar mesures per obtenir tresoreria, liquiditat.

Com ara quines?

Totes les que serveixin per guanyar liquiditat, per guanyar oxigen, perquè si estem angoixats per veure com gestionem els pagaments dels proveïdors, o per si cobrarem d'un client, no ens centrarem en l'activitat principal. Per exemple: detectar actius dels quals ens puguem desprendre, renegociar amb clients perquè ens paguin abans o amb proveïdors perquè ens cobrin més tard. Una altra opció és el concurs de creditors.

¿Pot sortir bé un concurs de creditors?

La clau és el "Necessito que..." El director del negoci ha de saber demanar a tots els agents -proveïdors, clients, empleats- un esforç per tirar endavant l'empresa. El problema és que a Espanya el 92% dels concursos de creditors acaben convertint-se en una liquidació, i aquesta no és la seva finalitat. Un concurs de creditors és una eina jurídica per superar una situació temporal, amb la idea de salvar l'empresa. Però l'experiència ha demostrat que al nostre país no està funcionant. I això és dolent, perquè dilata innecessàriament l'agonia dels treballadors, i encara perjudica més el negoci i l'entorn. El perquè, un cop més, el trobem en la falta d'informació i en la nostra cultura, que estigmatitza molt el fracàs. Una bona liquidació és preferible a un mal concurs de creditors.

¿Un cop feta la reestructuració financera, podrem centrar-nos en l'econòmica?

La crisi ens ha fet creure que érem bons en tot. Els empresaris desesperats per incrementar les vendes han d'entendre que no serveix de res fer ofertes agressives o expandir el catàleg de productes. És més rendible concentrar-se en els bons clients que ja té.

PERFIL

Ramon Badia (Agramunt, 1970) és economista, amb formació en direcció d'empreses a Esade i Iese. Després del seu pas per la firma d'auditoria Ernst & Young, va treballar per a diverses pimes del sector de la maquinària industrial i metal·lúrgica, com FerroLleida i Macotec. Actualment és assessor financer d'empreses i acaba de publicar No hi ha crisi! , un manual bàsic de comptabilitat que serveixi a les pimes locals com a marc de referència per diagnosticar l'evolució del seu negoci i configurar un pla d'acció per sobreviure a la crisi. Li preocupa que alguns empresaris "no vulguin saber res d'un balanç". "Mentre hi ha clima de bonança tot és fàcil, però en una empresa mai es poden oblidar les dues normes bàsiques. Primera: està prohibit perdre diners. Segona: no perdre de vista la primera", diu.