CERTIFICACIÓ
XAVIER GRAU

Que no s’espatlli ni es trenqui... i si passa, que es pugui reparar

La fundació Feniss lluita per evitar l’obsolescència programada per aconseguir un món més just i sostenible

Tot va començar amb una polèmica bombeta. Benito Muros va fer-se conegut als mitjans de comunicació l’any 2012 quan va presentar la bombeta que dura tota la vida. Un producte que no va tenir l’èxit esperat. Va tenir una topada amb un dels seus enginyers. El cert és que la famosa bombeta eterna no va quallar al mercat. Segons ell, ho van impedir les cadenes de distribució, que no volen un producte que només es pugui comprar una vegada perquè necessiten rotació en els seus lineals. Sigui com sigui, la bombeta no va anar més enllà, però Muros va convertir la seva vida en una lluita contra el que s’anomena obsolescència programada, és a dir, la fabricació de productes amb data de caducitat. Un exemple ho aclareix: una simple cadira, si està fabricada per aguantar un pes de 100 quilos, durarà molt, perquè la gent que habitualment s’hi asseu en pesa 60 o 70 i no la farà malbé. Però si els components de la cadira són menys resistents i estan preparats per aguantar 50 quilos, la durada no serà massa llarga. Aquest concepte, diu Benito Muros, és aplicable a qualsevol producte.

Per això va posar en marxa la fundació Feniss, amb la finalitat de divulgar el concepte de l’obsolescència programada. Ara ha fet un pas més. La fundació ha començat a certificar les empreses que treballen evitant l’obsolescència programada i fabriquen d’una forma justa i sostenible. I ha tingut el seu èxit, perquè entre les vuit empreses que han aconseguit aquest segell de qualitat hi ha la multinacional Casio.

El principal factor que es té en compte per obtenir la certificació, esclar, és que la vida del producte no s’acabi de manera programada. Però se’n tenen en compte d’altres, com ara que sigui reparable si hi ha avaria o, també, que no sigui més car reparar-lo que adquirir-ne un de nou. I, a més, s’exigeix una fabricació justa, és a dir, sense explotació o subocupació en països del Tercer Món, que sigui sostenible i també de proximitat, per reduir l’empremta de carboni i crear ocupació de qualitat. A les empreses que volen obtenir la certificació se’ls demana també que la garantia tingui un termini més llarg que els dos anys establerts per llei.

Obtenir el segell és gratuït. Muros explica que si es cobra per certificar es pot donar peu a males pràctiques. Per això Feniss és una fundació, que té un patronat -que presideix Benito Muros- i uns vocals, especialistes en camps com l’enginyeria o l’arquitectura, que han de donar el vistiplau a la certificació. La fundació viu de les donacions que fan empreses i particulars.

Limitar la vida dels productes no és gaire difícil, assegura Muros. Només cal fer-los amb components infradimensionats. Per això aposta per fabricar amb components per sobre de la potència requerida. Però a més assegura que, en un món cada cop més tecnificat i més connectat, es poden fins i tot programar les avaries. Si s’han pogut modificar les emissions d’un motor gràcies a un software, per què no s’han de poder programar les avaries? És una manera d’assegurar el negoci futur als concessionaris, assegura el president de Feniss.

La pregunta és, també, què hi guanyen les empreses que aconsegueixen la certificació que fabriquen sense obsolencència programada. Bàsicament és un argument de màrqueting. Tenir la certificació vol dir que fabriquen de determinada manera, amb components correctes que no estan preparats per fallar, i d’una forma justa i sostenible. Encara que sembli que va contra el seu negoci -si els productes duren més la venda de reposició es posposa en el temps-, el que intenten és tenir un argument de responsabilitat en la producció davant uns consumidors que cada cop són més exigents. Igual que el comerç just va a més, Benito Muros creu que cada cop hi haurà més consumidors que demanaran productes justos, sostenibles i que no estiguin preparats per avariar-se.

Per tant, la difusió del concepte d’obsolescència programada és clau perquè pugui tenir èxit entre els consumidors. Aquest és un altre dels objectius que persegueix la fundació. Però hi ha un tercer element important, que és la implicació dels poders públics per promoure la fabricació i el consum de productes sense obsolescència programada.

La clau, diu Benito Muros, seria oferir incentius fiscals a les empreses que fabriquen així, ja que considera impossible obligar a fabricar productes quasi eterns. Però el president de la fundació Feniss reconeix que de moment els polítics no li han fet gaire cas.

Ser restrictiu a l’hora de donar la certificació és a l’ADN de Feniss. A banda de Casio ho han aconseguit SostreCivic, una cooperativa de bioconstrucció; Scanfisk Seafood, que ha fet un refrigerador per al peix que s’alimenta d’energia renovable, recicla l’aigua i és reparable; 4A+ Arquitectura Ambiental, un estudi d’arquitectura sostenible; Prososphera, que comercialitza productes d’alta eficiència; Aled Geeni, d’il·luminació eficient; ATP, d’enllumenat públic; i TAT, que ha fet un llum de taula amb materials de rebuig. Ara hi ha 64 empreses que han demanat la certificació, però ser molt restrictius farà que només quatre o cinc l’obtinguin, segons Muros.