Barcelona

Què se'n sap de la Hisenda pròpia?

Després de parlar sempre de l'horitzó 2014, tothom es pregunta per què Artur Mas va decidir dijous posposar fins al 2016 el xoc de legitimitats cap al qual avancem inexorablement. L'anunci del president ofereix tantes interpretacions que és impossible saber qui té raó: totes elles són possibles. I tampoc tinc clar si haver generat aquesta desorientació és un encert o un error de Mas, tot i que m'inclino per la segona opció.

L'independentisme dubta de si el moviment de Mas és una estratègia per marejar la perdiu o si, malgrat tot, l'objectiu es manté inalterable. Mas s'arrisca que la gent el consideri prescindible per al procés polític que ell mateix va iniciar i que, en cas d'eleccions, les enquestes actuals -que vaticinen una enorme escalada d'ERC- es compleixin.

La meva opinió és que Catalunya no està preparada per ser independent el 2014, tan simple com això. La consulta no es pot fer si no és pactada, perquè si no estaríem parlant d'un referèndum de costellada. Si, pel motiu que sigui, l'any vinent hi hagués eleccions plebiscitàries, Catalunya hauria d'estar disposada a tirar pel dret en cas de victòria dels partits favorables a la secessió. I no es pot tirar pel dret sense una cosa bàsica: la Hisenda pròpia.

És inimaginable pensar en eleccions plebiscitàries sense tenir un mínim d'estructura preparada per al que pugui venir. El més decisiu és tenir una Hisenda pròpia mínimament operativa per pagar nòmines als funcionaris l'endemà i evitar la fallida automàtica de Catalunya.

Sabem que la Generalitat treballa per bastir la Hisenda pròpia, però a un ritme molt inferior del promès. El conseller Francesc Homs va assegurar que a l'estiu empreses i ajuntaments ja podrien pagar legalment els impostos a l'Agència Tributària catalana. Però d'això no se'n sap res. La credibilitat es guanya amb resultats tangibles.