MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Què és millor: més impostos o més gent que tributi?

El PSOE planteja una reforma fiscal que prioritza la creació de nous tributs, com l'impost a les grans fortunes, enfront dels instruments per augmentar el nombre de pagadors

Recaptar més -fins a 40.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys- i augmentar la pressió tributària a les grans fortunes i les grans corporacions empresarials. Aquesta és, a grans trets, la reforma tributària proposada recentment pel PSOE i que s'ha convertit en la gran iniciativa econòmica del principal partit de l'oposició a Espanya.

"Acabar amb les injustícies" i "Que la gent que tingui riquesa a Espanya pagui més" són algunes de les proclames que acompanyen el projecte de reforma, que també té com una de les seves propostes més importants fixar un mínim obligatori per al conjunt de les autonomies en l'impost de successions i donacions.

Jordi Altayó, vocal del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, creu que la iniciativa liderada per Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general dels socialistes, recorda l'impost a les grans fortunes posat en marxa a França per l'executiu de François Hollande, que posteriorment va ser invalidat pel Tribunal Constitucional del país i que Hollande ha hagut de matisar.

Fortunes immunes

Segons Altayó, l'efectivitat d'aquest tipus de tributs és baixa, ja que els seus subjectes passius, les grans fortunes familiars, compten amb "estructures" per evitar veure's afectades.

¿Estructures que es poden enderrocar? El govern espanyol ho ha intentat, segons Altayó, modificant la tributació de les societats d'inversió de capital variable (més conegudes com a sicav , uns instruments que permeten invertir diners amb baixos impostos). "Però si s'equipara la tributació a l'impost de societats el capital marxarà d'Espanya", conclou Altayó.

Aquestes estructures fiscals són perfectament legals, destaca l'expert. Però des de fa uns vuit anys les grans fortunes acostumen a utilitzar els paradisos fiscals per aconseguir pagar menys impostos, i són utilitzats per a evasions il·legals.

Confiscadors

Altayó creu que una pujada de l'IRPF seria inacceptable. "Els tributs no poden ser confiscatius i a Catalunya, per exemple, el tipus màxim ja està en el 56% -recorda-. En canvi, des del punt de vista recaptador sí que generaria ingressos la recuperació de l'impost de successions [eliminat de facto a moltes autonomies], tot i que implica tornar a fer tributar l'estalvi", ja gravat amb IRPF i patrimoni.

Per una banda, Altayó recorda que a països com els Estats Units hi ha més "consciència" a l'hora de pagar impostos, "perquè hi ha mesures coercitives importants i perquè es té la sensació que hi ha una contrapartida" a aquests pagaments. La corrupció i una estructura política menys transparent no es percep, en canvi, en un país com Espanya.

Inspecció

A banda d'això, subratlla que "la solució és que pagui més gent, i no pas augmentar la pressió fiscal o les mesures coercitives, que a Espanya ja són on han de ser". L'economia submergida, segons el vocal, hauria de ser l'objectiu de l'Agència Tributària. "Cal que Hisenda vagi a buscar fons a partir de la inspecció, i no en el departament de gestió, revisant les liquidacions dels que sí que fan l'esforç de pagar tributs".

La lluita contra el frau fiscal és el primer objectiu de la reforma fiscal presentada pel PSOE. En el seu escrit, però, els socialistes apunten també que el seu concepte de frau no acaba "en les conductes clarament defraudadores", sinó que fa referència precisament als instruments dins de la legalitat en mans de grans fortunes i empreses: l'abús d'estratègies d'optimització fiscal, segons el PSOE, és també un frau a la societat, especialment injust per estar a l'abast dels grans patrimonis i empreses".