JORDI ALBERICH

Què hem fet Malament?

Quan ens vam incorporar, emocionats, a la Comunitat Econòmica Europea o a la zona euro no podíem imaginar-nos l'escenari en què estem avui. La crisi ha sacsejat tot el món occidental, però resulta especialment severa amb l'economia espanyola, que, fins fa ben poc, era reconeguda pel seu procés de modernització. No només per la integració satisfactòria a Europa sinó també perquè havíem aprofitat la globalització millor que països amb una llarga tradició de presència global, malgrat que la nostra trajectòria prèvia era d'aïllament. El paisatge que està quedant és desolador. Per les conseqüències tan dramàtiques de la crisi que colpegen molts ciutadans i, també, per l'efecte tan destructiu sobre el nostre marc institucional. No ens ho esperàvem. Els dubtes eren respecte a la nostra capacitat per competir en un món obert.

Però, curiosament, les nostres empreses han après a moure's en els mercats globals, i molt millor del que ens pensàvem. I no és casualitat: una transformació d'aquesta mena només es dóna en un entorn que entén i acompanya l'activitat empresarial. En canvi, avui ens trobem que els partits polítics, el model autonòmic, la cúpula judicial, el Banc d'Espanya i la mateixa monarquia es troben força malmeses. Per no parlar de la debilitat de la societat civil o de l'enfonsament d'una part del sistema financer, conseqüència d'una sorprenent complicitat amb la política.

Podem veure l'ensorrament institucional com a conseqüència de la crisi econòmica, però penso que és al contrari. El progressiu debilitament institucional, que ve de lluny, ha afavorit que una part de les elits, amb un accés gairebé il·limitat al diner, pogués amb tot. Hi ha ajudat el discurs dominant fonamentat en una singular concepció de la llibertat i dels mercats. Tot plegat ha anat desnodrint les institucions oblidant que, precisament, la globalització tendeix de tal manera a la concentració del poder econòmic que requereix uns contrapoders institucionals molt forts.

Ara no només cal sortir del forat econòmic. Necessitem, també, reconstruir el teixit institucional. Però serviran moltes de les persones que hi ha al capdavant? Ho dubto sincerament. Les noves generacions hauran de prendre el relleu amb fermesa. I tinc la sensació que no serà gens senzill.