Que guais que som

Quant de mal ha fet Steve Jobs. Deixant de banda que sóc més de BlackBerry que d'iPhone, Steve Jobs ha fet que sembli que tots els emprenedors hàgim d'anar amb vambes, texans, samarreta de coll alt i, a més, ser intel·lectuals. Vaja, que només ens falten les ulleres de pasta per ser totalment guais.

Fa poc llegia un article en un blog (Benegre.cat) en què, satíricament, es feia una descripció d'una altra de les professions més de moda: els community managers . El post acabava amb una amenaça: "Els següents seran els emprenedors, que són uns pesats i uns flipats". Entenc perfectament aquest sentiment. Si fa uns anys totes les trobades empresarials o debats televisius se centraven en si la Xina era una oportunitat o una amenaça (sí, totes portaven el mateix títol), ara la premsa va plena d'articles sobre com ser un bon emprenedor i les bondats de ser-ho. Sí, d'acord, aquesta columna també n'és un bon exemple. Mea culpa .

Tot i que crec que no es pot ensenyar a ser emprenedor (jo ho sóc per casualitat), segurament està bé que, en un moment com l'actual, s'intenti promoure que la gent s'espavili per guanyar-se la vida. Però, no ens enganyem, la majoria dels emprenedors no responem a l'estereotip que venen els mitjans de comunicació.

Punt 1. No tots portem ulleres de pasta, un complement que s'ha convertit en sinònim de professió liberal o de persona que treballa amb internet.

Punt 2. No tots anem amb vambes, samarreta i americana. És més, la majoria som conscients que la millor manera d'anar a una reunió és amb vestit i corbata.

Punt 3. No tots tenim perfil a LinkedIn ni fem servir Twitter de manera compulsiva. Sabem què és, però no tenim temps per obrir-lo.

Punt 4. La major part de la nostra vida és poc romàntica: no estem tot el dia fent brainstormings a Esade.

Punt 5. No tots som gent guai. Tenim dret a ser insulsos.

L'executiva agressiva és una jove emprenedora