L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Què faria si tingués diners

Una vegada, mentre comprava un croissant, vaig presenciar una conversa entre dos homes en un forn. Un parlava d’una “clatellada” d’Hisenda totalment injustificada que l’havia deixat sec i l’altre contestava alguna cosa com “quines penques”. El forner va intervenir: “Si no vols que et robin res, no tinguis res”.

La frase m’ha fet pensar moltes vegades que tenir diners pot ser un problema. Què has de fer amb el patrimoni que tant t’ha costat construir (o als teus pares, avis o tietes llunyanes)? Ser ric no és tan fàcil, penseu en els clients de Banco Madrid o de Madoff.

No fer res dels diners és mala opció. La vida s’encareix any rere any i els diners ficats en una caixa de cartró no generen res. A més, ni tan sols les monedes són valors fiables: vegeu la crisi de l’euro.

¿Invertir en or, en primeres matèries? Bé, és una opció, per a qui entengui aquests mercats que dominen persones probablement molt allunyades. Sempre s’han considerat una inversió segura, com el deute públic, i un bon dia els estats també fan fallida.

També hi ha la borsa, on podem invertir en empreses de tot tipus. M’agrada aquesta opció, però hi veig tres inconvenients: la manca d’informació sobre les companyies, la poca racionalitat que tenen els mercats i el factor temps, que sempre farà que el petit accionista es mengi la pitjor part de les crisis. Si algun dia tinc diners, només invertiré en negocis que entengui.

Del totxo millor ni parlar-ne. Us diré que visc de lloguer i ben feliç. Tampoc m’agrada la idea de muntar una franquícia, sigui una perruqueria o una agència de viatges; no m’estimula clonar negocis.

La meva opció seria invertir en gent com jo. Vull dir, donar suport a projectes de gent emprenedora amb idees originals, creatives i ambicioses. Projectes d’alt risc, esclar, però també estimulants, i que a més de diners et poden contagiar l’entusiasme de gent que es vol menjar el mon. Més val que jo mateixa m’ho cregui...