EMPATIA
JORDI ALBERICH
Barcelona

Què podem esperar de la llei d'emprenedoria?

Fer costat a les PIMES pot ser més efectiu que promoure l'emprenedoria en la lluita contra l'atur

En els pròxims dies es començarà a debatre el projecte de la llei d'emprenedoria, essencialment un conjunt d'avantatges fiscals, administratius i financers per facilitar i estimular la creació de nous projectes empresarials per part dels joves. Sens dubte, una iniciativa positiva, tot i que em temo que els seus promotors estan generant unes expectatives exagerades presentant-la com una mesura molt efectiva en la lluita contra l'atur.

La confusió ve del fet que tendim a vincular emprenedoria a persones joves, suposant que aquest col·lectiu és el més actiu en la creació de noves empreses. A la vegada, considerem que la riquesa i l'ocupació sorgiran de les empreses de nova creació. Malgrat que resulta fonamental estimular els més joves i generar noves empreses, la veritable font de creixement resideix en el teixit ja existent de les pimes, en els seus empresaris i directius.

Convé tenir en compte que són poquíssimes les empreses de nova creació que arriben als cinc anys de vida. Per això, cal també prioritzar totes les pimes consolidades, que ja han superat tota mena d'entrebancs. La majoria d'empreses de nova creació que arriben a consolidar-se són les fundades per persones experimentades, que normalment han treballat en empreses del sector en què competeixen. Conec un bon nombre de projectes engegats per directius de mitjanes o grans empreses quan ja tenien certa experiència i un capital mínim.

Una altra prioritat és garantir la continuïtat de moltes empreses sense relleu generacional. En aquest sentit, si es normalitza el sector financer i el crèdit torna a fluir, hauríem de dissenyar instruments financers per afavorir que joves directius amb experiència prenguessin el relleu accionarial i gerencial d'un bon nombre d'aquestes pimes.

El que no veig és que la nova llei representi un estímul determinant per als que, altrament, no tenen més alternativa que l'atur. L'assumpció generalitzada i sensata del risc mai sorgirà de la por a l'atur. Vindrà quan hi hagi el convenciment generalitzat que anem a millor i que val la pena arriscar-se. Així ha estat en el passat, però avui no és el cas. En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta llei.

Jordi Alberich és economista.