‘PORCA MISERIA’

‘Quattro stagioni’, res més que un nom de pizza

Fa dues setmanes vaig escriure que feia massa calor. Una calor sense vergonya que afectava les vendes en el tèxtil. Ara, en qüestió d’hores, el temps ha canviat i els botiguers estan més contents, veient com jerseis i abrics comencen a sortir al carrer.

La realitat és que en els darrers anys les quattro stagioni no estan ben definides i pots tenir calor al desembre i fred al març o a l’abril. Això implica que a la botiga hi has de tenir de tot, des de samarretes de màniga curta fins a peces d’abric, perquè la merceologia del producte venut pot canviar radicalment en l’espai de 24 hores.

Tot això dificulta també una correcta previsió dels ingressos: no hi ha una regularitat en les caixes diàries, que es comporten com un Dragon Khan (o com el tripartit). De vegades he pensat que els comerciants tèxtils haurien de tenir el mateix dret de cobrar subvencions que els pagesos, però esclar, en la mítica Arcàdia hi havia pastors i camperols però no botiguers a l’estil del Senyor Esteve de La Puntual.