Potser és veritat que això de muntar empreses enganxa. Bé, jo de moment només n’he muntat una i, pensant en la quantitat de vegades que me’n penedeixo, no crec que pugui dir que en sóc una addicta. Ara bé, pensar a muntar empreses... això sí que és com una droga. No sé res de restaurants, però sempre que vaig a dinar o a sopar fora acabo fent, mentalment, un escandall de costos dels plats que m’estic cruspint. Penso en quants se n’han de vendre per cobrir el lloguer del local i el personal, i reflexiono sobre els processos que hi ha darrere d’una cuina. No deixo d’impressionar-me, per cert, per Starbucks, McDonald’s o Viena, i com han agafat el millor d’esports com el beisbol per servir als clients en un vist i no vist.
També penso a muntar el meu restaurant: on el posaria, què serviria, quins preus, quant personal... Qualsevol dia el muntaré, al bell mig de Barcelona: el fast food de l’Executiva Agressiva. Espero que vingueu. Ara, com que no puc dur a terme totes les meves idees empresarials, les dono gratis:
-Baixa al mòbil. Oferir un servei d’assessorament legal integral per a persones que es vulguin donar de baixa d’un servei de telefonia. Es podria dir LesDotzeProvesd’Astèrix.com i estic segura que tindria molts clients (jo, la primera).
-Teleestanc. Es reparteix pizza, sushi i fins i tot l’esmorzar, però què passa amb les cigarretes? Producte valuós i de baix pes, que sempre que s’acaba s’ha d’aconseguir urgentment. Per bé que pugui tenir mala imatge, seria un servei molt interessant.
-Coixinslowcost.com. ¿Us heu adonat que hi ha un càrtel del coixí? Com pot ser que un coixí per al sofà valgui 20 euros? Estic segura que es pot rebentar mercat amb preus raonables. Tremola, Ikea!
- Personal shopper per comprar regals. Molts nòvios, marits i amants ho necessiten. En dono fe.
Bé, ja ho sabeu, si munteu un business d’aquests i us feu d’or, recordeu-vos de saludar-me al llibre de les vostres memòries empresarials.
