Fa quinze dies explicava en aquesta columna que la crisi de la publicitat està obligant el sector a buscar nous formats que siguin més agradables per al consumidor que el molest tradicional bloc d'anuncis.
Curiosament, poc després d'escriure això una persona amb més de 20.000 seguidors a Twitter em va explicar que una de les principals marques de refrescos del món li va oferir una bona suma a canvi de fer un simple tuit amb un hashtag determinat. (Perdoneu la poca concreció, però em va demanar de mantenir-ho en secret). La persona en qüestió em va dir que ho va rebutjar -tot i que no vaig entendre ben bé per què-, però després he vist que altres famosos sí que han acceptat cobrar a canvi de fer tuits. Andreu Buenafuente, per exemple, ha estat promocionant Volkswagen. I ell mateix va explicar després que cobrava per fer-ho.
Posteriorment he descobert que ara hi ha un boom d'aquest fenomen, que es coneix com a celebrity endorsement i que consisteix a pagar a algú conegut perquè parli bé de tu a la xarxa. Com es normal en aquests temes, als Estats Units van més avançats i fins i tot s'han publicat les tarifes dels famosos per fer un tuit positiu sobre la teva empresa. Per exemple: l'actriu Kim Kardashian, en concret, cobra 10.000 dòlars (7.700 euros) per cada 140 caràcters, segons The New York Magazine . Deu ser una de les maneres més fàcils de guanyar 10.000 dòlars en un minut.
Però tot aquest boom té un problema: això no és publicitat encoberta? Sembla evident que sí i, de fet, l'organisme que regula la publicitat al Regne Unit ha investigat determinats tuits que futbolistes com Wayne Rooney van fer sobre Nike. El seu dictamen és que aquests tuits són publicitat encoberta i que no es poden fer.
I a Espanya això és legal? Pel que he pogut investigar, crec que no. Però la frontera també és difusa. ¿Arribarà el dia en què un famós no podrà recomanar res a la xarxa?
