ESTÈTICA
-JORDI PLANAS

Psicòleg, artista, perruquer

Raffel Pages reivindica una professió que li ha permès conèixer Liz Taylor i Brigitte Bardot i on amb el temps ha creat una marca amb 85 salons

Raffel Pages (Barcelona, 1942) és una apassionat de la perruqueria. “I això que al principi no m’agradava gens”, revela. Va iniciar-se en el sector treballant amb el seu pare a finals dels anys 50. “De seguida em van batejar com l’ enfant terrible de la professió”, comenta. Tant és així que Rosy Carita, considerada la millor perruquera del món a la dècada dels 60, se’l va endur a París el 1959. “Vaig ser el primer espanyol que va marxar a França a formar-se”, diu. Allà va adquirir un estil propi que després va posar en pràctica amb celebritats de la talla de Liz Taylor, Richard Burton, Catherine Deneuve, Brigitte Bardot i Coco Chanel.

El 1976 va tornar a Barcelona per obrir el seu primer saló en solitari. La finalitat, segons explica, va ser socialitzar l’ofici i fer-lo més pràctic per a tothom: “Volia satisfer el client i deixar enrere l’egolatria del perruquer”. No ho diu perquè sí. Bon amic d’algunes personalitats del sector, sempre hi va observar un excés de vanitat. “La gran majoria buscaven el reconeixement i la sofisticació. Jo, en canvi, vaig optar per l’agilitat i el dinamisme”, subratlla.

La necessitat d’anar contractant treballadors per als tres locals que ja havia obert va portar-lo a crear el 1992 una escola de formació interna per a tots ells. “O agafava personal viciat o apostava per joves modelables”, exposa. Va optar per la segona opció. Segons explica, “muntar una perruqueria és molt fàcil i no té cap mèrit”, però considera un error quedar-se només amb això. “Un bon perruquer pentina ànimes més que cabells”, assegura. De fet, recomana estudiar psicologia i alguna faceta artística per destacar en aquesta professió.

L’èxit del seus establiments el va empènyer a obrir-ne altres. “La idea inicial era tenir-ne vuit o deu com a màxim”, especifica. El motiu? Volia controlar-ho tot de prop per donar un segell personal i identificatiu a la companyia. No va ser així. Amb els coneixements adquirits a l’Institut de Perfeccionament Raffel Pages, alguns dels seus empleats li van proposar obrir franquícies en altres poblacions catalanes. “Mai no m’ho havia plantejat perquè tirar-ho endavant suposava dependre d’un equip de persones a qui no podria controlar”, admet. Tot i així, va cedir a les peticions i va optar per expandir-se. Així, considera que el gran creixement de l’empresa “va venir de manera natural, no buscada i retroalimentada des de dins”. Actualment, la firma té 85 salons propis i franquiciats. I només tres són a fora de Catalunya. Són els de Vinaròs, Fraga i Sevilla.

Anteriorment també va obrir-ne un a Madrid, però no va funcionar. “La imatge que oferíem no era bona i vam haver de tancar”, lamenta. Segons diu, el responsable del centre va agafar aires de vedet i es va anar desmarcant a poc a poc de les seves funcions. Ara no té clar si ho repetiria. “És una gran ciutat, però tenen un concepte de la perruqueria i de la moda diferent del nostre -explica-. Un estil àgil i fresc com el meu encaixa millor a casa nostra”, afegeix.

Fora del territori espanyol només ha provat sort a París. I, en aquesta ocasió, tampoc li va sortir bé l’aventura. “Vaig cometre l’error d’associar-me al 50% amb un perruquer d’allà”, s’excusa. Va apostar per obrir dos locals que es va haver de vendre fa pocs mesos. Assegura que funcionaven bé i que ell volia mantenir-los en propietat, i retreu que el seu soci el forcés a desprendre-se’n. “A França tenen l’insà costum de vendre locals que van bé per fer negoci ràpid”, lamenta. Li agradaria intentar-ho de nou en el futur, “però amb unes altres condicions més favorables”.

RESPECTE A LA crisi, afirma que van començar a notar-la el 2012, quan el govern central va incrementar l’IVA del 8% al 21%. “Es van tancar 4.800 perruqueries només per aquell augment”, diu. Per això, no dubta a criticar aquella decisió: “Va ser un despropòsit considerable”. No vol precisar quants salons van haver de tancar ells per aquest motiu, però sí que ho exemplifica amb el descens de treballadors que van patir l’any següent: “Vam passar de tenir-ne més de 1.000 a tenir-ne menys de 700”. Segons explica, la baixada dels preus no va ser la solució, i retreu a l’administració la falta de col·laboració i compromís amb el gremi. “No van parlar amb ningú ni van mirar de buscar-nos alguna sortida”, reprova.

A aquest empresari li sap greu que la perruqueria no es valori aquí com en altres països. “Barcelona és una de les capitals europees i mundials del sector, i no té cap ressò mediàtic”, protesta. Ell mira de fer promoció a través de la Passarel·la 080: “És un bon aparador. En els últims anys s’està fent un nom a nivell internacional”. No entén, però, com es pot valorar més la seva feina a fora de casa. “TV3 no ens fa ni cas”, sentencia.

Fa més de 55 anys que Raffel Pages es dedica a la perruqueria. En aquest temps ha ajuntat més de 7.000 peces de gran valor artístic i històric relacionades amb la professió que, començant pel neolític, abasteixen tots els períodes històrics. Les exposa al museu de perruqueria que porta el seu nom, que ell mateix va crear i que finança amb recursos propis. “És el més important del món, però, naturalment, aquí es coneix poc”, sospira.