L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Psicoanàlisi

Per a un emprenedor del tipus desgraciat, com una servidora, de vegades es fa difícil trobar algú amb qui compartir les frustracions i neguits. Jo sóc una afortunada, en tant que els Senyors de l’ARA (Déu els tingui en la seva glòria) deixen que em desfogui en aquestes pàgines un cop a la setmana.

Per a mi, aquesta columna subversiva és una bona oportunitat per pensar en el meu dia a dia i espolsar-me de tant en tant una mica de karma del xungo que vas acumulant. Però, esclar, no és el mateix que tenir una persona davant que entén el que estàs dient quan li dius què et passa.

És el que m’ha passat aquesta setmana quan, en una d’aquestes trobades d’emprenedors, he pogut passar una estoneta xerrant amb un emprenedor del meu mateix sector. “Com us va?”, em va preguntar.

Sovint, entre la tribu dels emprenedors, aquesta pregunta pot provocar uns minuts de conversa del tipus qui és més guapo. Entre nosaltres n’hi ha molts que estan encantats d’haver-se conegut i que no paren de demostrar-ho, sense compassió per l’altre, a qui no importen els seus problemes d’egolatria.

Però ni aquest col·lega ni jo mateixa tenim problemes d’autoestima, de manera que vam poder compartir durant una estona els nostres sentiments i preocupacions reals. Clients, treballadors, proveïdors, bancs, terminis de pagament i línies de negoci van entrar en una conversa de poc més de 15 minuts, en la qual ningú extern al nostre món podria entendre ni mitja paraula.

Com si dos futbolistes parlen de com és de difícil marcar gols, o dos metges comenten la darrera tècnica de cirurgia, nosaltres parlem de les nostres cosetes, que només un igual pot entendre sense un mapa. O, el que és pitjor, qualsevol podria pensar que dos explotadors posen en comú les seves estratègies per abusar dels treballadors o veure com robar als clients per cobrir la seva set cobdiciosa d’enriquir-se.

Així, he pogut arribar a la conclusió que el psicoanalista d’un emprenedor només pot ser un altre emprenedor. I que parlar desfoga i, sobretot, ajuda.