L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Proveïdors: el bo, el lleig i el dolent

Porto uns dies boja amb els proveïdors de la meva empresa, que de cop i volta han decidit convertir-se en un problema que haig de gestionar (un altre, vull dir). És com si fos una pel·lícula d’en Sergio Leone, però en aquest cas els tres protagonistes són diferents: l’ocupat, el despistat i el barallat.

Un d’ells, decisiu per a l’activitat de la meva empresa, ha crescut molt en els darrers temps. A l’Andrés, l’amo, amb qui ja tinc una relació de molta complicitat, les coses li van bé. Fa bé la feina, té un equip competent i uns preus raonables. Ara ha arribat un punt en el qual està desatenent un client com jo, que porta amb ells des del 2011. Ell és l’ocupat. D’una forma educada, haig de dir-li que no em ve de gust pidolar un temps que pago religiosament.

El despistat, en canvi, és una empresa força més gran. La relació des de sempre l’hem mantingut amb en Jordi, un dels comercials més arremangats que he vist mai. Mai dubta a agafar la moto i venir a veure’ns quan tenim alguna nova comanda, alguna queixa sobre la mercaderia rebuda o per ensenyar-nos alguna novetat del seu catàleg. El problema? En Jordi és un desastre amb els e-mails i ja porta quatre pífies que ens han fet córrer innecessàriament a tots.

El tercer cas, el barallat, és una pime de sis persones, on treballador i cap tenen una relació complicada. Com que els conec molt bé a tots dos, i com que la confiança fa fàstic (o això diuen), es queixen l’un de l’altre sempre que en tenen ocasió, fins al punt de col·locar-me de tant en tant en una situació incòmoda.

Tots els problemes són, en realitat, el mateix. Sempre he dit que tenir proveïdors estables amb una relació propera ha estat un dels encerts estratègics en la meva curta vida empresarial, però ara m’adono que això té també efectes adversos. La solució que tinc al cap és força senzilla: com faria Don Draper, fer un pas enrere i canviar l’interlocutor. Si alguna cosa no funciona, canvia de tema.